Gestionar emocions amb bessons

El treball que vam haver de fer amb una de les bessones per tal d’ajudar-la a gestionar les seves emocions i controlar les seves erupcions, ens va prendre moltes energies (podeu llegir el post on ho explico, Aprenent a gestionar emocions). Per molt que vam implicar la seva germana, per molt que la vam fer partícip, crec que per primera vegada en la seva vida es va sentir com “apartada” del què li passava a la seva germana.

Ens deia que ella també volia anar a veure la psicòloga, perquè ella també “s’enfadava”. Així que a la següent visita ens va acompanyar i li vam comentar que ella també entraria al despatx amb la psicòloga, qui de fet, també ens havia comentat que volia parlar amb les dues, per veure la seva relació i interacció.

Van passar les setmanes (l’estiu) i la cosa estava més tranquil·la. Just abans de començar el curs, vaig anar amb les dues a una visita. I va sorgir la reacció. Notàvem que estava més irritable, s’enfadava per tot. Actuava per cridar la meva atenció com no ho havia fet mai, i la psicòloga em va comentar que per molt que no ho notéssim, i sense fer-ho expressament, havíem bolcat més energia en una de les nenes. Sovint, per molt que intentes tenir moments per les dues, fins i tot trobar estones particulars amb cada una d’elles, és complicat. No és una tasca fàcil. Compensar les balances amb bessons requereix molta energia i entendre que cadascú té unes necessitats diferents i la manera d’expressar-les també és diferent. Així que ara, intento tenir la ment ben oberta, i que la relació amb cada una de les bessones flueixi tal i com ha de fluir. No forço, no condiciono. Busquem espais i converses. Busquem carícies i paraules.