10 de juny 2012

El veritable indicador de la maternitat

No us deixeu convèncer per grans frases filosòfiques de canvis de mentalitat, de veure el món amb uns altres ulls o d’entendre la vida ben diferent de com l’havíeu viscut fins ara.

Un dels principals canvis quan et converteixes en mare… es nota en el bolso que utilitzaves i en el que fas servir a partir del moment de parir. Del què hi portaves dins i del que hi portes ara. Res a veure. És determinant. De fet, es pot esbrinar perfectament si una dona és mare mirant el contingut de la seva bossa de mà.

Factors determinants per detectar la maternitat a través d’un bolso:

• On abans hi havia klennex, ara hi ha ‘toallitas húmedas’

• Bolis i pintallavis es converteixen en colors per pintar

• Qualsevol paper que servia per prendre notes ara és ple de gargots

• Els xiclets s’han convertit en palitos de pa o galetes

• Al necesser d’emergència hi afegeixes tirites ‘de princeses’. De color rosa, per descomptat

• Al mòbil ja no hi portes música per escoltar, sinó fotos i vídeos de les petites que els hi encanta mirar i les fa estar tranquil•les (miraculosament) a l’autobús o a la cua de correus

• Enlloc d’unes arracades d’urgència ara hi trobes clips amb marietes

• Si abans portaves alguna propaganda d’agències de viatges o d’un centre d’estètica ara portes totes les cartes i comunicats que et passen de l’escola

• Ara sempre has de portar una ampolleta d’aigua… per si de cas

• I algun caramel, o un Sugus…

• I per si de cas, també, aquella nina petita que els hi agrada tant…

• I en algun moment hi havia arribat a portar un bolquer... perquè i si no agafava el cotxet –al cotxet hi guardàvem un arsenal de coses- i teníem un “accident”?

• El pitjor de tot són les dimensions. D’una mida estàndard (perquè només hi havia de col•locar la cartera, el tabac, les claus de casa i el mòbil), ara porto bosses mida XXL. I el pitjor de tot és que hi porto tot això que us he dit, més la cartera, les ulleres de sol, els mòbils, i elles m’hi entaforen les bosses de l’esmorzar perquè “pesen molt”


L'única cosa que pesa, amb perdó, i de quina manera, és el bolso que tot el dia arrossego amunt i avall. Aquest post vol ser un homenatge a tots els pobres bolsos que estic convençuda, moltes de les que esteu llegint ara aquest text, també passegeu durant tot el dia.

6 comentaris:

  1. Tens tota la raó! Jo ja passo de bolsos, ara faig servir directament motxilles. Menys mal que ara estan molt de moda i fan models ben monos.

    ResponElimina
  2. I tant que sí!!

    Jo l'altre dia vaig poder posar-me un bolset petit per sortir a sopar (sense la nena) i em vaig sentir feliç!!!!

    Perquè sempre arrosego el super-bolso ple de coses!

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord. Jo he passat dels bolsets amb dues nanses als creuats a lo Indiana Jones i tot per poder portar més galetes, més ninos, més kleenex...

    ResponElimina
  4. Jo també opto per portar motxilles (del decathlon) i depen com, només amb la bossa del peque n'hi ha prou (poso jo el meu moneder a dins i el mòbil i ja està... :P

    ResponElimina
  5. Si noia, ben real! el meu bolso és gran, però de vegades sembla la bossa de la Mary Poppins de la de coses que hi porto! en tinc un de petit per quan surto sola o amb el meu marit sense elles, si no sempre em trobava que anava a pagar un sopar i em sortien una calcetes de nena o una nina.

    ResponElimina
  6. Noies, és reconfortant veure que totes semblem burres de carga durant tot el dia... :)
    de fet, bandoleres i motxilles són la millor solució...

    ResponElimina