Activitats extraescolars: entre la logística i l’equilibri

Primer de tot. Ens agrada fer activitats extraescolars? SÍ, totalment, sobretot si quadren amb els interessos de les petites i els nostres. Ara bé... Farcir les tardes dels nens amb una activitat extraescolar darrera una altra? Un NO rotund. Entenc que sovint es fa per un tema de conciliació, però no és la solució. Van molt més cansats i encara es concilia menys. Però això dóna per tot un altre post i no és el tema d'avui...

Dit això, amb besson(e)s, les activitats extraescolars es converteixen en un autèntic joc d’organització i logística. Fins ara, la nostra posició és que elles triaven una de les activitats que volien fer i nosaltres l’altra. Amb dues tardes ocupades ja ens semblava suficient. Així que a partir de P4 nosaltres vam triar natació i després vam passar a l’anglès i elles van decidir provar coses. Que si teatre, que si dansa... la veritat és que no ens van posar problemes i les dues volien anar provant, així que les dues van fer teatre juntes, i dansa juntes. Però sabíem que això s’acabaria i la nostra logística es complicaria.

Cada cop es fan més grans, i cada cop els seus interessos es van perfilant i són diferents. Així que a l’hora de plantejar el tema, ho van tenir clar. L’Estel volia fer bàsquet. I l’Ona volia fer dansa i teatre (a mi no m’estranya, les seves personalitats lliguen a la perfecció amb les activitats que volen fer). A l’Ona li agrada molt ballar, però l’any passat no va tenir ‘feeling’ amb la professora de dansa de l’escola. L’Estel tampoc, així que les vam acabar esborrant. Aquest any ho va provar en una altre centre, però em va dir que no li agradava. I que ja li anava bé només fer teatre. Tot i que a priori el ‘calendari’ setmanal se’ns havia complicat, ara quadra a la perfecció. Els dilluns fan teatre i bàsquet a l’escola, i pleguen a la mateixa hora (nosaltres respirem una mica més i podem dinar tranquils). Aquesta setmana han començat i de moment, semblen d’allò més contentes. M’han tingut mitja hora al telèfon explicant-me què havien fet. Els dimecres, anem a anglès (estan encantades amb la nova mestra i amb el seu estoig ple de llapissos... suposo que es veuen molt grans). 

I sabeu què? La resta de dies de la setmana, juguem molt, llegim molt i tenim temps per estar plegats. 

Pas a pas – Ja tenim projecte! (tercera setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

El més destacat d’aquesta setmana és que ja tenim projecte! Durant els primers dies a l’escola, les dues classes han presentat les seves propostes. Cada nen ha explicat quin projecte li agradaria fer durant tot el curs, i ha presentat la seva “candidatura”. Aquest any, l’Ona i l’Estel ho tenien clar, i han presentat les seves idees amb fotografies i van escriure tot un seguit de preguntes que es feien.

L’Ona sembla estar molt interessada en el ‘cos humà’, i aquesta va ser la seva proposta de projecte. A l’estiu ja va dir que era un tema que li interessava, i es feia preguntes sobre com creixien els cabells, les ungles, quin camí segueix el menjar, perquè alguns nens són rossos i d’altres castanys o perquè tenim els ulls blaus o marrons. L’Estel, amb la seva fal·lera castellera, volia ser la classe dels castellers. Es preguntava quan van començar a fer-se castells, si es feien mal quan feien “llenya” o perquè era tan important posar-se la faixa. Van començar les primeres votacions i els seus projectes van caure. El que més m’ha agradat és que les dues es van entusiasmar amb algun dels projectes dels seus companys, i al final, no van ni votar el seu. Així que després de presentacions, deliberacions i votacions, estem encantats amb els dos projectes d’aquest curs.

L’Ona forma part de la classe dels ‘Cuiners’ i l’Estel viuran al món del ‘Cinema’. Realment he de reconèixer que m’encanten els dos projectes d’aquest any i que podrem ser més participatius (reconec que n’hi ha alguns que no m’han motivat massa, o no sabia com posar-m’hi). A partir d’ara, comencen les aportacions, les investigacions i el desenvolupament que els portarà a ser “especialistes” en la matèria i a descobrir deu mil coses interessants.

Feines:

Continuem amb les matemàtiques. Avui us destaco un dictat de números que han fet a les dues classes i que també hem practicat a casa. Veig que alguns números els hi costa d’assimilar, o que tenim problemes a l’hora d’identificar-los. L’altre dia, per exemple, a l’hora de dictar el 158, una de les petites escrivia 10058, com si el 100 l’hagués de posar sencer. Només re-aprenent amb elles te n’adones que són conceptes realment complicats.

Més matemàtiques. Hem fet algunes sèries, com escriure els números de 10 en 10 , de 5 en 5, de 2 en 2...

Argumentació: Els hi han explicat un conte i en tres vinyetes han de presentar els personatges, el problema i la possible solució. Aquest exercici m’agrada especialment, perquè d’alguna manera, argumenten i veuen l’explicació amb la seva globalitat.

I finalment, us deixem amb una cançó que han treballat aquesta setmana per recordar els mesos de l’any. La canteu amb nosaltres?

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

La primera setmana a l'escola:  explicar les vacances

La segona setmana a l'escola: Bitlles per aprendre a sumar

Torna ‘El món del màgic d’Oz’

Autor de la fotografia: David Bisbal

Voleu anar al teatre aquest cap de setmana o el que ve? No sabeu què anar a veure? Voleu endinsar-vos en un món màgic i increïble? Doncs avui us proposem que vingueu a Sabadell, perquè Joventut de la Faràndula enceta la temporada amb un dels èxits del grup: El món del màgic d’Oz. Es va estrenar per primera vegada fa quinze anys, i ara fa dues temporades la van renovar i tornar a estrenar.

Fa un any i mig en vaig explicar alguns detalls i el perquè va agradar tant a les bessones (i totes les lectures que en vam fer) en aquest post: LES LLIÇONS DEL CAMÍ DE LLOSESGROGUES.

Si voleu acompanyar la Dorothy, el lléo, l’home de llauna i l’espantaocells, només teniu quatre oportunitats. 

Dissabte 3 i diumenge 4 i el cap de setmana següent, el 10 i l’11. Representacions a les 18h.

Us recomanem totalment que hi aneu amb els petits de casa!

Per cert, aquí teniu el vídeo amb la presentació de tota la temporada i els muntatges que s’hi podran veure. Nosaltres ja ens morim de ganes d’aquest Ratatouille, el petit xef. I d’aquí a uns dies us explicarem un altre muntatge que podeu veure a Sabadell. Càsting, del grup de teatre del Centre Sant Vicenç. El proper cap de setmana, serà molt teatral!

Pas a pas - La segona setmana a l'escola

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

Avui en tenim una de mates i una de comprensió lectora 

 

L'Ona van fer un exercici de matemàtiques molt xulo, només que els hi falla una mica la punteria. Jugaven a bitlles, i cada una que tiraven a terra valia 10 punts. No van haver de sumar massa, però és un exercici divertit per fer a casa, i practicar les sumes de 2 en 2, de 5 en 5, etc...

A l'Estel li han proposat una feina de comprensió lectora. Tenia un text que diu: "En Jordi ha pintat el seu pis de color groc, però les portes les està pintant de color verd. Per no tacar-se s'ha posat una camisa vella i uns pantalons de color blau. Amb la brotxa està fent les primeres pinzellades a la porta. A terra té el pot de pintura". 

Reflexió de l'Estel: "Mama, com que aquest estiu hem pintat i sabia com ho havia de fer, en el meu dibuix ha anat molt ràpid a pintar la porta". :-)

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

La primera setmana a l'escola:  explicar les vacances

Anem a escriure una carta! (Una proposta que ens té apassionats!)

A finals d’estiu vaig rebre un missatge d’un pare de l’escola. M’explicava que aquest estiu, amb les nenes (també tenen bessones), havien estat parlant de com ens escrivíem abans. Sí, ho recordeu ? Abans dels mails i dels whatsapps. Havien parlat de cartes, segells i carters. I em demanava la nostra adreça perquè una de les nenes, volia escriure una carta a l’Estel. Em vaig emocionar. I a l’Estel li encantaria, perquè cada dia, quan mirem la bústia, s’enfada perquè només rebem cartes els pares (no serveix de res que li expliquem que només ens escriu el banc). A més, la seva germana en va rebre una de l’hospital fa temps, i encara ho té ben guardat a la memòria.

No li vaig dir res a l’Estel, així seria una sorpresa. I va arribar el dia. Va obrir la bústia i va començar a llegir els noms. I quan va veure el seu a la part de davant del sobre, la cara se li va il·luminar. I quan li vaig dir que mirés a darrera a veure qui li enviava i va veure que era la Laia (la seva súper amiga), es va posar a saltar. Només arribar a casa la vam obrir i la va llegir. I ràpidament va dir que volia contestar-li. Així que va agafar paper i llapis i va començar a pensar què li explicaria. Fixeu-vos, en un tres i no res havia fet un bon exercici de lectura i ara el faria d’escriptura. Quina idea taaaan fantàstica havien tingut, oi, els pares de la Laia? L’Ona, que tenia una mica de fred de peus, va proposar d’escriure una carta a la Jana, perquè deia que no l’havia vista en tot l’estiu. I ja em teniu buscant la seva adreça. Ja ho veieu, les tinc a les dues ben emocionades escrivint cartes, tal i com havia fet durant anys i panys de la meva infantesa, adolescència i de fet, no fa tants anys que vaig deixar d’escriure’n.

Una companya de feina m’explicava que fa uns dies, parlant amb una adolescent, va deixar anar el verb “cartejar-se”, i que no sabia què volia dir. I penso, amb tristesa, que estem perdent aquell moment màgic de trobar un sobre dins la bústia, amb el teu nom, i ple de notícies de gent que t’estimes.  

Pas a pas – La primera setmana a l’escola

La primera setmana del nou curs (segon de primària, ja!)  ha estat una muntanya russa d’emocions. Retrobades amb les amigues, pors per veure com reaccionaria una de les petites, com es prendrien el fet que “intercanviaven” una de les tutores... com és habitual, tot i les pors que teníem el dia abans de començar el curs, dia a dia hem retrobat la rutina i ja sembla que faci molt més de cinc dies que anem a l’escola.

L’any passat ja vaig tenir la idea de compartir al bloc alguns dels treballs que l’Ona i l’Estel porten cada divendres en la seva “carpeta viatgera”, però la idea es va quedar en un calaixet. Són algunes de les “feines” que han fet a l’escola, i que ens serveixen per veure com aprenen i quins són els interessos de la classe i com va evolucionant el projecte que desenvolupen cada curs. També m’agrada veure com ho fan en d’altres escoles, perquè sempre se’n treuen bones idees.

Per això, aquest any, m’he proposat (una altra cosa serà veure si ho aconseguiré), publicar cada setmana, algunes de les feines de l’Ona i l’Estel... com un resum del que aniran fent al llarg del curs. No seran sistemàtiques, vull dir que, potser les triaré per interès, per curiositat o perquè m’han sobtat.

Mots encreuats:

A mi personalment m’agraden molt, i veig que aquesta setmana, les dues n’han fet (l’Ona i l’Estel van separades, en classes diferents. Això fa que cada any ens enriquim molt perquè treballem dos projectes diferents).

Com és ben normal, aquesta primera setmana han parlat molt de què han fet durant les vacances. Veig que a les dues els hi ha encantat anar en canoa, perquè ho han escrit i ho han dibuixat. Sense cap mena de dubte, un dels èxits de l’estiu. M’encanta el dibuix de l’Ona perquè ha triat la canoa groga, ens ha dibuixat perfectament tal i com estàvem asseguts i alguns dels elements que ens anàvem trobant pel riu. 

'Demà' #tornadaalescola

Demà comença un nou viatge.

Una de les bessones: "No puc creure que demà comenci ja a segon. Sóc molt més gran"

Jo: (penso). No em puc creure que hagin passat ja gairebé 7 anys. No pot ser.

L'altra bessona: comença a posar-se nerviosa, a plorar, a dir que li agrada més estar de vacances amb nosaltres. Que fa uns dies ja va veure a les seves amigues de l'escola i que no hi vol anar. Sé que ho està passant malament, que la seva gestió d'emocions li comporta problemes i que hem de continuar treballant en això. Sé que demà al matí, encara que impliqui la famosa recuperació de les rutines, no serà un matí normal. No sé com reaccionarà. I la que comença a posar-se nerviosa sóc jo. Perquè ella ho passa malament, i jo també. Perquè sé que quan el volcà s'activa costa el  seu temps que torni a la tranquil·litat. He estat parlant amb ella, parlant de què li passa, com se sent i que pot fer per sentir-se millor. Tot l'estiu hem estat treballant a consciència en això.

Demà comença el cole. Demà comença un nou viatge. I sé que aquesta nit em costarà dormir, pensant en què passarà demà.