Anem a escriure una carta! (Una proposta que ens té apassionats!)

A finals d’estiu vaig rebre un missatge d’un pare de l’escola. M’explicava que aquest estiu, amb les nenes (també tenen bessones), havien estat parlant de com ens escrivíem abans. Sí, ho recordeu ? Abans dels mails i dels whatsapps. Havien parlat de cartes, segells i carters. I em demanava la nostra adreça perquè una de les nenes, volia escriure una carta a l’Estel. Em vaig emocionar. I a l’Estel li encantaria, perquè cada dia, quan mirem la bústia, s’enfada perquè només rebem cartes els pares (no serveix de res que li expliquem que només ens escriu el banc). A més, la seva germana en va rebre una de l’hospital fa temps, i encara ho té ben guardat a la memòria.

No li vaig dir res a l’Estel, així seria una sorpresa. I va arribar el dia. Va obrir la bústia i va començar a llegir els noms. I quan va veure el seu a la part de davant del sobre, la cara se li va il·luminar. I quan li vaig dir que mirés a darrera a veure qui li enviava i va veure que era la Laia (la seva súper amiga), es va posar a saltar. Només arribar a casa la vam obrir i la va llegir. I ràpidament va dir que volia contestar-li. Així que va agafar paper i llapis i va començar a pensar què li explicaria. Fixeu-vos, en un tres i no res havia fet un bon exercici de lectura i ara el faria d’escriptura. Quina idea taaaan fantàstica havien tingut, oi, els pares de la Laia? L’Ona, que tenia una mica de fred de peus, va proposar d’escriure una carta a la Jana, perquè deia que no l’havia vista en tot l’estiu. I ja em teniu buscant la seva adreça. Ja ho veieu, les tinc a les dues ben emocionades escrivint cartes, tal i com havia fet durant anys i panys de la meva infantesa, adolescència i de fet, no fa tants anys que vaig deixar d’escriure’n.

Una companya de feina m’explicava que fa uns dies, parlant amb una adolescent, va deixar anar el verb “cartejar-se”, i que no sabia què volia dir. I penso, amb tristesa, que estem perdent aquell moment màgic de trobar un sobre dins la bústia, amb el teu nom, i ple de notícies de gent que t’estimes.