Pas a pas – Ja tenim projecte! (tercera setmana a l’escola)

Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!

El més destacat d’aquesta setmana és que ja tenim projecte! Durant els primers dies a l’escola, les dues classes han presentat les seves propostes. Cada nen ha explicat quin projecte li agradaria fer durant tot el curs, i ha presentat la seva “candidatura”. Aquest any, l’Ona i l’Estel ho tenien clar, i han presentat les seves idees amb fotografies i van escriure tot un seguit de preguntes que es feien.

L’Ona sembla estar molt interessada en el ‘cos humà’, i aquesta va ser la seva proposta de projecte. A l’estiu ja va dir que era un tema que li interessava, i es feia preguntes sobre com creixien els cabells, les ungles, quin camí segueix el menjar, perquè alguns nens són rossos i d’altres castanys o perquè tenim els ulls blaus o marrons. L’Estel, amb la seva fal·lera castellera, volia ser la classe dels castellers. Es preguntava quan van començar a fer-se castells, si es feien mal quan feien “llenya” o perquè era tan important posar-se la faixa. Van començar les primeres votacions i els seus projectes van caure. El que més m’ha agradat és que les dues es van entusiasmar amb algun dels projectes dels seus companys, i al final, no van ni votar el seu. Així que després de presentacions, deliberacions i votacions, estem encantats amb els dos projectes d’aquest curs.

L’Ona forma part de la classe dels ‘Cuiners’ i l’Estel viuran al món del ‘Cinema’. Realment he de reconèixer que m’encanten els dos projectes d’aquest any i que podrem ser més participatius (reconec que n’hi ha alguns que no m’han motivat massa, o no sabia com posar-m’hi). A partir d’ara, comencen les aportacions, les investigacions i el desenvolupament que els portarà a ser “especialistes” en la matèria i a descobrir deu mil coses interessants.

Feines:

Continuem amb les matemàtiques. Avui us destaco un dictat de números que han fet a les dues classes i que també hem practicat a casa. Veig que alguns números els hi costa d’assimilar, o que tenim problemes a l’hora d’identificar-los. L’altre dia, per exemple, a l’hora de dictar el 158, una de les petites escrivia 10058, com si el 100 l’hagués de posar sencer. Només re-aprenent amb elles te n’adones que són conceptes realment complicats.

Més matemàtiques. Hem fet algunes sèries, com escriure els números de 10 en 10 , de 5 en 5, de 2 en 2...

Argumentació: Els hi han explicat un conte i en tres vinyetes han de presentar els personatges, el problema i la possible solució. Aquest exercici m’agrada especialment, perquè d’alguna manera, argumenten i veuen l’explicació amb la seva globalitat.

I finalment, us deixem amb una cançó que han treballat aquesta setmana per recordar els mesos de l’any. La canteu amb nosaltres?

PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)

La primera setmana a l'escola:  explicar les vacances

La segona setmana a l'escola: Bitlles per aprendre a sumar

Pagesos olímpics? Olímpics pagesos?

L'Estel, a l'esquerra, és la pagesa de casa. L'Ona, l'olímpica, prova el ciclisme

Aquest any, aquest P4, estem ben entretinguts. A l’escola funcionem per projectes, i a l’inici de curs, la classe de l’Ona van triar el projecte de Les Olimpíades. I al de l’Estel, són Els pagesos. Més diferents no podien ser.

L’Ona es coneix tots els esports, ha anat a veure esgrima, tennis taula, bàsquet en cadira de rodes... s’ha convertit en la nostra experta esportista, i quan hem pogut, hem anat a veure bàsquet i waterpolo. I ara, tots els pares de la classe, per participar encara més en el projecte dels nens, estem organitzant una Olimpíades de cara a final de curs. Ja tenim 6 comissions en marxa i aviat tornem a tenir reunió.

L’Estel han plantat a l’hort, han regat plantes, han cuinat diferents verdures a l’aula, i han vist molts animals de la granja. A la classe hi ha hagut gallines, gossos, ha anat a l’hort de l’avi d’un dels nens de la classe i allà han vist cavalls, vaques i bens. Pel nostre compte volem anar també a una granja, a veure com fan els formatges. Encara sort que no m'ha demanat tenir una vaca a casa...

El que més m’agrada de l’escola és la implicació de tota la comunitat en els projectes de cada una de les classes. El que més m’agrada dels dos projectes és que són tan diferents i l’Ona i l’Estel s’expliquen l’una a l’altra les coses que van aprenent. I comparteixen els seus coneixements. Tots els nostres centres d’interès aquest curs giren al voltant dels seus dos projectes i elles estan contentes i orgulloses d’explicar-nos coses. I és fascinant la quantitat de coses que aprenen! L’any passat tenia una ratolina i una formiga. Aquest any, una pagesa i una olímpica. I sobretot, dues nenes amb ganes d’aprendre moltes coses i descobrir el món que les envolta. I això sí que no té preu. 

Interpretant Joan Miró

Al marge del projecte de cada classe, tota l’escola ha fet un treball intens sobre Joan Miró durant els primers mesos d'aquest curs. Les mestres de l’Ona i l’Estel van començar a ensenyar-los algunes obres i el 10 de desembre, vaig tenir la sort de poder-los acompanyar en una excursió a la Fundació Miró, a Barcelona. Tres, potser quatre punts d'interès (difícil de mantenir l’atenció de nens de 4 anys més enllà d'això, però està clar que es van quedar amb els conceptes més importants. Els colors, les formes i l’Ona i l’Estel van quedar entusiasmades amb les estrelles. Des de principi de curs també tenen programat veure un espectacle de dansa de la companyia Aracaladanza que es diu Constelaciones  i que justament està inspirat en l’univers Miró. De fet, tanca la trilogia que la companyia ha fet basant-se en quadres d’El Bosco i Magritte. Com sempre, bones apostes de LaSala Miguel Hernández de Sabadell.

Per això no em va estranyar que de cara a Carnaval, Joan Miró també jugués un paper important a l’escola. No es van disfressar, però tots els nens es van fer una corona amb elements mironians. I senzillament, van fer una obra d'art  Totes les classes, dels més petits als més grans, van pintar el pati de l’escola, que ara és un esclat de color. Divendres passat es va produir un d'aquells elements màgics: només recollir-les, les nenes ens van portar cap al pati “dels grans”. He dit portar? Vull dir arrossegar! I ens van ensenyar el que havien fet elles i tots els nens de l’escola. L’obra acabada. L’endemà, veient les fotografies de com treballaven, l’emoció encara va ser més gran.

El que més m'ha xocat però, ha estat la reflexió de l'Estel:"Mama, si Joan Miró veiés el nostre pati... li agradaria molt, oi?"

Així que a casa, fa dies que aquesta és la nostra cançó de capçalera:

Joan Miró va ser pintor

Ceramista i escultor

Va ser tant famós com Picasso i com Van Gogh (Vambó, segons l'Estel)

Va pintar tots els estels,

Personatges amb tres pèls

I vols d’ocells que passegen

Entre la Terra i el Cel