Fa deu dies vam parquejar molt.
La gent creu que és una activitat bàsicament agradable ... però moltes vegades
s'equivoquen. Parquejar no és gens senzill. Molts de vosaltres ho haureu viscut
i segur que heu llegit els relats de molts altres blocaires que n’han parlat
...
El més normal seria conjugar el verb
"parquejar" de la forma clàssica:
Jo parquejo
Tu parqueges
Ell / ella parqueja
Nosaltres parquegem
Vosaltres parquegeu
Ells / elles parquegen
Res més lluny de la realitat. A la
pràctica, la conjugació és molt més rica i complicada.
Jo intento parquejar pensant que podré
seure una estona al banc mentre les bessones juguen tranquil · lament. Tu també
ho intentes però el teu nen vol que el gronxes constantment. Ell no para de
cridar amb la seva filla. Ella se salta la cua del gronxador i comença a
barallar-se amb el teu petit. Nosaltres intentem solucionar el drama, intentant
posar pau. Vosaltres, amb el vostre millor somriure, expliqueu als vostres
fills això de compartir les coses. Ells se’n van esgotats del parc. Jo em torno
boja buscant les bessones, perquè tenen tendència a estar en les dues puntes
del parc. Quan en localitzo una, ja he perdut a l'altra. Tu persegueixes al teu
petit que està plorant perquè no vol marxar del parc i ella l'inrevés. El nen
suplicant que vol anar-se’n però ella
està parlant amb una amiga i ni veu al nen. Nosaltres buscant l'ampolla d'aigua
i les galetes dins de la bossa enorme i vosaltres jugant amb el mòbil. Ells, un
grup de pares, s'aïllen de manera que ni veuen els seus fills mentre estan
tirant sorra als altres nens. Jo em sulfuro tu t’agobies, ell fa fotos amb el
telèfon. Nosaltres ens fem aire amb el ventall, vosaltres rieu de les anècdotes
dels més petitons. Elles suen. Tots parquegem.
El parc és la realitat exponencial del
que vivim a casa amb les bessones. Jugar junts o cadascuna amb la seva
història, compartir, no compartir, crear, inventar,dialogar, cedir, fer-se
valdre ... Benvinguts a l'apassionant món de "parquejar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada