Com les puc treure de l'aigua?

He de reconèixer que els dos primers estius amb les petites, tot i que ens agrada molt la platja, no la gaudíem massa. Baixar a la platja amb infraestructura de bessons no és fàcil i gens relaxant. Al principi preferia molt més la piscina. Quan les nenes ja van ser una mica més grans vam començar a tornar-li a trobar el gust, i sobretot, a recuperar els jocs que els pares havíem gaudit de petits.

Aquest any les petites no només han disfrutat com boges de jocs a la sorra, amb les pales i les pilotes, sinó que ja no hi ha manera de treure-les de l’aigua. A l’Ona li encanta jugar amb les onades, perquè sap que el seu nom ve justament d’aquí, de l’amor al mar que tenen els seus pares. Les petites s’han passat moltíssimes estones jugant a la vora del mar, fent castells impossibles i torres i forats a la sorra. Però sobretot, a dins de l’aigua. I no hi havia manera d’arrencar-les de la platja.

I aquest any s’ha potenciat aquella frase que segur que tots coneixeu molt bé: “Mama, has vist el que he fet? Sí? Doncs torna a mirar, ja veuràs què faré ara”. Mentrestant, el meu home, s’ho mira assegut a la cadira sota el parasol. “Quan era petit, mai havia entès perquè els grans s’estaven aquí enlloc d’estar jugant a ple sol”, m’explica. “Ara sí que ho entenc..., s’hi està a la glòria”. I ens mirem i riem, el temps just perquè una de les petites ens torni a cridar l’atenció.