Un regal mooooooooolt inesperat

Dia de Nadal. Acabem de dinar a casa la meva germana i l’Estel diu que vol quedar-se a jugar amb les cosines i també a dormir “a casa la tieta”. L’Ona diu que no, que vol anar amb el papa i la mama. Anem a casa a buscar 4 imprescindibles. L’Estel està feliç jugant i recollint a casa la tieta i no es fa enrere. L’Ona tampoc. Estan les dues molt emocionades. És bo que vulguin fer coses diferents. Estic segura que avui els costarà anar a dormir d’hora. Ma germana m’explica que l’Estel s’ha cruspit dos canelons per sopar, un gelat i que després encara tenia més gana (on es posa el menjar, aquesta criatura?). Jo també vaig a dormir tard. Tinc feina endarrerida. Però estic esgotada. A més, el fet de llevar-me cada dia laborable a les 6 del matí, provoca que els caps de setmana el meu rellotge intern també em faci llevar d’hora. Vaig a dormir amb la perspectiva que no dormiré gaire.

Dia de Sant Esteve. Em llevo amb la sensació d’haver tingut un son extremadament recuperador. Miro el despertador. No m’ho puc creure. Són les 09.40h. I l’Ona encara està dormint? És increïble!!!! M’ho torno a mirar perquè és inversemblant. I jo he pogut dormir totes aquestes hores seguides? Sí, sí, és cert. Feia anys que no passava. Al cap d’una estona em truca la meva germana. L’Estel no fa massa que s’ha llevat, contenta i feliç. Es desperta l’Ona. Tornem a trucar a casa la tieta perquè les peques es volen dir “bon dia”.

Avui hem tingut un regal inesperat. Inesperadíssim. Com tots els regals sorpresa... són els millors. No ha estat un regal material, sinó físic i mental. Senyors i senyores... això sí que és un regal. Per a tot els demés, com deia aquell anunci... Mastercard! Que passeu un Sant Esteve fantàstic!!!!