Ho teníem tot preparat. Feia dies que
els hi dèiem que el Tió ja devia haver sortit del bosc on viu durant l’any per
venir xino-xano cap a casa. I aquest matí, quan anàvem a sortir per anar a
passejar, se l’han trobat a l’entradeta, davant de l’ascensor. S’han quedat de
pedra, però han somrigut, i han anat a abraçar-lo directament. Emocionades, han
anat a buscar l’estoreta que li posem a sota i ja li han buscat el seu lloc al
menjador. S’han preguntat si tindria gana. Hem quedat que no, que només menja a
la nit, i que ja li prepararan alguna cosa de sopar.
Hem agafat el cotxe i les seves
converses han girat tota l’estona al voltant del Tió. L’Estel pensa que estava
molt cansat, però l’Ona no ho veu tan clar: “Jo crec que deu haver vingut en
cotxe”. “No pot ser, perquè té potes i ha vingut a peu i no podria agafar el
volant”, li respon l’Estel. Hem trucat a tota la família per explicar-los que
el Tió ja ha arribat a casa. No sé si podrem aguantar tanta excitació fins la
nit de Nadal!
Una tradició amb segles d’història,
que a dia d’avui, és la que més “atrapa” a l’Ona i l’Estel. Els hi encanta!
Tradicionalment podia ser un tronc, o una soca, però ara s’ha convertit en un
personatge amb cara, ulls, boca i barretina. Uns dies abans de Nadal se’l
comença a engreixar, i així, la Nit de Nadal li donarem cops amb el bastó, cantant
la tradicional “Caga Tió, avellanes i
turró, si no vols cagar... garrotada va!” (una de les múltiples variants de
la cançó). Tradicionalment, el Tió cagava petits regals, com neules, turró o
petites joguines. Ara molta gent ho aprofita i fa alguns dels grans regals de
Nadal. A casa, el Tió porta només alguns regalets, perquè nosaltres esperem els
Reis amb molta il·lusió. I a més, l’Ona i l’Estel van néixer a mitjans de
desembre, per tant, s’acumulen masses coses ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada