Guerra de trinxeres

Veníem de tres setmanes especialment dures i només ens faltava una guerra de trinxeres per acabar-ho de rematar. De trinxeres, sí, de trinxeres. Quan just et penses que has avançat dos metres i que has reconquerit terreny, l’enemic es multiplica i t’obliga a replegar-te. Torna a començar de zero, però tornar a avançar per sobre terreny enemic. I encara que dia a dia guanyes petites batalles, la guerra continua. I a partir d’ara, sempre estarem en peu de guerra. L’enemic, per petit que sigui, no dóna treva. I no s’esgota mai. El seu esperit de supervivència i persistència és impressionant. I jo tinc poques armes. Vinagre, tractament farmacèutic i una pinta especial. Em feia pànic, ho confesso. Però ja hem estat en plena batalla i he vist cara a cara a l’enemic. Ara el reconec. I tinc ganes d’eliminar-lo per sempre.

Coses que cal saber:

Els polls són uns insectes que s’alimenten de sang i viuen en el cabell humà. Les llémenes són els petits ous, de color blanc, que s’adhereixen a la base del pèl i en 7-10 dies es converteixen en polls. Es contagien per contacte, principalment de cap a cap. Prefereixen els caps nets, de manera que la seva presència no vol dir manca d’higiene. El principal símptoma són picors. Cal examinar minuciosament l’arrel dels cabells, i cal mirar atentament la nuca i darrera les orelles.

Coses que hem après:

El primer dia a les nenes els hi va fer molta gràcia això de posar aquests tractaments, gorros de plàstic al cap i aquesta pinta tan especial. Però va ser el primer dia i prou. Després es van agobiar moltíssim amb totes les inspeccions, revisions... i crec que odien la pinta, la pinta anti-llémenes. Importantíssim: d’acer inoxidable i sobretot, passar-la inexorablement per tots els cabells i sense deixar-nos-en ni un. Jo també la odio. Mai m’havia “picat” tant el cap com aquests dies. Mai havia tingut tanta angúnia. Però a vegades, cada dia és una petita victòria.