Bon Nadal!

PESSEBRE MÀGIC

Muntayes de suro, figures de fang, 

casetes de duro, campanes ning-nang.

Un riu fet de plata i els ànecs, nedant;
darrera una mata hi ha un home cagant. 

A dins una cova hi ha gent que no es mou;

hi ha un nen sense roba, l'estufa és un bou.

La neu és farina, cotó el núvol blanc,

la mare una nina i déu un infant.

Ricard Bonmatí

L’aventura més total de la meva vida

Avui fa exactament sis anys que van néixer les "petitones". Recordo aquell dia com un volcà d’emocions, a cavall entre la por i una alegria extrema. Començava una aventura total i apassionant. Sis anys després, aquesta aventura continua sent aquest volcà d’emocions. Les emocions, la seva intensitat i el seu grau va variant, però és difícil d’explicar un sentiment que una persona només descobreix quan té un fill. I cada cop estic més agraïda a la natura, o al destí, o com n’hi vulgueu dir, que les enviés juntes. Companyes de joc i de vida. Companyes d’amor d’infinit.

Per molts anys Ona. Per molts anys Estel. Us estimem amb bogeria.

Felicitats mama

No sóc massa de celebrar el “Dies de…”. I justament, el dia de la Mare el celebro 24 hores cada dia, set dies a la setmana i 365 dies l’any. I espero celebrar-lo molts anys. Bé, no seria del tot encertada aquesta frase. Confesso que hi ha dies que el celebro, dies que l’esgoto, dies que m’agradaria tornar enrere i recuperar una llibertat de moviments que ara no tinc, dies que l’avorreixo, dies que em treu de polleguera...

Tots diferents, però passi el que passi, quan tanco els ulls per adormir-me, sempre recordo que les dues petites són una de les millors coses que m’han passat a la vida. Que m’han fet descobrir un amor que desconeixia i que no podia imaginar que fos tan gran.

Per tot plegat, perquè no m’agrada celebrar els “Dies de...”, perquè fa dues setmanes que estic farta de veure anuncis de colònies a la tele (deu ser que a les mares només se’ls pot regalar perfum... el problema és que no em sento gens identificada amb cap de les dones que surten als anuncis), i sobretot perquè el celebrem tot l’any... per això no fem res especial.

Però les petites han volgut aquesta piruleta.

-      “Què hi posa, mama?”

-      “Felicitats mama”.

-      “Doncs té, fes una mossegadeta”

Felicitats a totes, i sobretot, +364!

Llibres, roses, dracs, cavallers i princeses

Sant Jordi és una diada especial. Sempre m'ha agradat, tot i que normalment no puc gaudir-la massa perquè és un dia de molta feina, programacions especials, etc... Amb l'arribada de les nenes, ho tornem a viure intensament perquè a l'escola els ho fan viure també d'una manera ben especial. I és clar, si el papa es diu Jordi, encara més. Dimarts, però, tindrem un dia tan dens que no ho podrem celebrar plegats. Així que aquest cap de setmana, tot i la tos, els estornuts i que hem dormit prou malament... hem fet un intensiu de dracs i dragues, de princeses, de contes de cavallers, de Sant Jordis i de lllibres... 

Segurament el blog no s'actualitzarà fins dimecres, però no volíem deixar de desitjar-vos que passeu un bon SANT JORDI!

Dia del pare... sense el papa :-(

Aquesta setmana hem viscut un DIA DEL PARE... sense el papa, que va arribar molt tard de donar classes. I tot i que mai ho hem celebrat d'una manera especial, sí que ho vaig fer amb una mica d'enveja, què Twitter i Facebook era una festa impressionant, ple de missatges d'amor... i nosaltres estàvem sense el papa, el dimarts. Això sí, tota la tarda li vam fer dibuixos... L'Ona (a dalt) va dibuixar un príncep i una princesa (que són ella i el Jordi), un jardí, flors i estrelles. El que més m'agrada però, són els impressionants somriures. L'Estel (a baix), va dibuixar el papa amb un jersei de ratlles. I per "decorrar" hi va posar estrelles, creuetes i flors :-)

Un regal mooooooooolt inesperat

Dia de Nadal. Acabem de dinar a casa la meva germana i l’Estel diu que vol quedar-se a jugar amb les cosines i també a dormir “a casa la tieta”. L’Ona diu que no, que vol anar amb el papa i la mama. Anem a casa a buscar 4 imprescindibles. L’Estel està feliç jugant i recollint a casa la tieta i no es fa enrere. L’Ona tampoc. Estan les dues molt emocionades. És bo que vulguin fer coses diferents. Estic segura que avui els costarà anar a dormir d’hora. Ma germana m’explica que l’Estel s’ha cruspit dos canelons per sopar, un gelat i que després encara tenia més gana (on es posa el menjar, aquesta criatura?). Jo també vaig a dormir tard. Tinc feina endarrerida. Però estic esgotada. A més, el fet de llevar-me cada dia laborable a les 6 del matí, provoca que els caps de setmana el meu rellotge intern també em faci llevar d’hora. Vaig a dormir amb la perspectiva que no dormiré gaire.

Dia de Sant Esteve. Em llevo amb la sensació d’haver tingut un son extremadament recuperador. Miro el despertador. No m’ho puc creure. Són les 09.40h. I l’Ona encara està dormint? És increïble!!!! M’ho torno a mirar perquè és inversemblant. I jo he pogut dormir totes aquestes hores seguides? Sí, sí, és cert. Feia anys que no passava. Al cap d’una estona em truca la meva germana. L’Estel no fa massa que s’ha llevat, contenta i feliç. Es desperta l’Ona. Tornem a trucar a casa la tieta perquè les peques es volen dir “bon dia”.

Avui hem tingut un regal inesperat. Inesperadíssim. Com tots els regals sorpresa... són els millors. No ha estat un regal material, sinó físic i mental. Senyors i senyores... això sí que és un regal. Per a tot els demés, com deia aquell anunci... Mastercard! Que passeu un Sant Esteve fantàstic!!!!

Bon Nadal!

El dia de Nadal,

tots a casa com cal.

Picarem fort el Tió,

perquè cagui molt torró.

Sant Esteve és l'endemà

el capó ens hem d'acabar.

Tots contents com bordegassos

a veure l'home dels nassos.

Sense poder-ho evitar

aquest any ja se'ns en va.

L'any nou ha arribat

i tots junts l'hem celebrat.

Per fi la festa esperada

que alegra tota la mainada

(Popular)

Ja feia dies que les petites ens avisaven que estaven preparant un "secret". Divendres van arribar a casa amb aquestes postals de Nadal i amb el poema... après a mitges :-). No hi fa res... nosaltres també us volem desitjar un Bon Nadal i un feliç 2013!!!!

Els terribles 40?

Fa uns dies vaig veure la senyalització i vaig pensar que anava per mi. Demà (17 de desembre) acabo els trenta i enceto els quaranta. Hi ha gent que ho viu com una cosa "tremenda". Els terribles 40? No. És un any més.
I a més... la collita del 1972 és prou bona, no?

Un bon grapat de celebracions

Se m’acumula la feina i em queden poques hores. A mitjans de desembre sempre em passa el mateix. A més, aquest any hi he arribat més apurada que mai.

L’Ona i l’Estel fan 4 anys aquest dissabte. Petites, se’m fa difícil resumir el que sento quan penso que ja fa 4 anys que ompliu la nostra vida al 300%. Cada dia que passa apreneu més coses, tenim unes converses més interessants i divertides, les anècdotes són cada cop més enrevessades, divertides i fascinants… i cada dia que passa, aquest vincle tan especial és més fort. Entre nosaltres i entre vosaltres dues. Divendres serem a l’escola per celebrar-ho a la classe amb vosaltres, a la tarda ens posarem a fer pastissos i preparar la gran festa que farem dissabte amb les famílies de les dues classes ( à la setmana que ve explicarem el ‘a vegades difícil ‘tema de les festes infantils quan tens bessons) i diumenge amb tota la família. Se’m fa difícil dir-vos tantes coses, amors… potser d’aquí a uns dies trobaré les paraules.

Al mes de desembre-gener de fa dos anys va néixer aquest bloc. La invasió twin va començar com un hobbie, un intent d’explicar la nostra vida amb bessones. I s’ha convertit en un hobbie que m’ha permès conèixer moltíssima gent interessant i amb molts temes en comú. Només per això ja val la pena. Volia donar-vos un regal sorpresa, un petit projecte que tinc moltes ganes d’engegar… però haurem d’esperar una mica més. Els dos últims mesos no han estat fàcils, ni tranquils, i no hi ha hagut manera de dedicar-s’hi. Tot arribarà.

I la última celebració. El meu, d’aniversari. Dilluns, 17 de desembre, faig 40 anys. Potser sí que els propers dies em tocarà també analitzar què significa i com m’hi veig. De moment no tinc massa temps per pensar-hi. He de preparar pastissos!