La maledicció del pont d’octubre

Després de quatre anys i d’investigacions poc empíriques, crec que ja puc afirmar que la maledicció del pont d’octubre és real. Existeix i és més, no s’hi pot fer res.

Veureu. Les nenes tenien deu mesos en el seu primer mes d’octubre. Estaven a l’escola bressol i s’acostaven els 4 dies del pont. Feia una setmana que la seva mestra m’havia dit que hi havia una passa, i que molts nens estaven amb gastroenteritis. “Ja està”, vaig pensar, segur que una de les dues, o les dues, no s’escapen. Però les petites estaven tant xiroies i no hi havia cap símptoma. Que il·lusa que vaig ser. Havíem de marxar. Les vaig anar a buscar a l’escola i només arribar a casa vaig haver d’anar corrents al lavabo. Em vaig passar tot el pont al lavabo i al llit. Feia segles que no em trobava tant malament com aquell pont.

Tots sabeu que els petits passen tot l’estiu fantàstic i al tercer dia d’escola ja venen amb mocs. A l’any següent van caure elles, al següent el meu home. Aquest any, tots estàvem perfectes, però ja no havíem fet plans.

A casa l’hem batejada com la maledicció del pont d’octubre, perquè està just en el timming d’incubar alguna cosa amb l’inici de curs i explotar amb el primer pont del curs. Bé, vaja, això dels ponts sembla que ja passarà a la història. Potser la maledicció també...