Quan els somnis "viuen" a les parets

Fotos: dECOmunicació

Una de les preguntes que et fa molta gent quan estàs embarassada és si ja tens preparada l’habitació dels nens i com l’has decorada. Nosaltres és un tema que no ens vam plantejar pràcticament fins que no van néixer les nenes (perquè pensàvem que havíem de veure com ens organitzaríem, i que a priori era difícil d'endevinar . Sí que vaig trobar uns adhesius molt xulos que m’agradaven molt i els hi vam posar a les parets.

Però ara n’he descobert uns de preciosos! 

És una firma (Stickway) que ha “fitxat” artistes com Pilarín Bayés, Javier Jaén, Alla Kinda o Makiko Miura perquè dissenyin vinils decoratius. Ja fa temps que els vinils s’utilitzen molt en decoració, a casa en tenim uns quants, però és que aquests són realment fantàstics (n’hi ha d’infantils i d’altres que no ho són) i tenen el valor afegit de ser d’autors ja coneguts i d’altres de joves dissenyadors. Pel que fa als dissenyats pels més petits, n’hi ha un que em fa especial gràcia (perquè és d’una autora referent, la Pilarín Bayés) que ha dibuixat un Sant Jordi i un Patufet. També podeu trobar un món de planetes (de Chrisitan Inaraja), paisatges i animals de Alla Kinda (un equip d’il·lustradors que treballa per la factoria de Pocoyó) o el treball del taller Eloole (amb les seves sanefes amb conills i muntanyes nevades).

Em sembla que em posaré a redecorar :-)

Totes les fotos són de dECOmunicació 

Habitació petita, llits grans

Ens agrada el nostre pis. Però de cop, quan vam saber que tindríem bessones, ja vam veure que se’ns quedaria petit. Mentre les petites van dormir en els llits de baranes cabien bé a la seva habitació. Però passava el temps i ens havíem de decidir com ho faríem quan fossin més grans i haguéssim de canviar ja a llits grans.

Quines equacions! Quants moviments de mobles, sumant l’espai dels llits, restant els metres de l’armari, multiplicant sempre per dos i dividint l’espai de l’habitació!. Dos llits individuals un al costat de l’altra no hi caben. Ni en forma de L. Si volíem posar lliteres havíem de fer obres per canviar la finestra, perquè no es podria obrir (la solució no ens agradava, perquè a l’estiu a la seva habitació fa molta calor). 

La foto és antiga, del dia que el vam muntar, però es veu perfectament
l'estructura dels dos llits. Són macissos, de manera que només fa falta
el matalàs. El llit de sota surt perfectament perquè té unes rodes a baix

La única opció era un llit niu, però calia trobar un sistema que fos fàcil i pràctic de treure i posar, perquè seria una qüestió diària. Havia de ser prou fort i pràctic. La idea ens va convèncer perquè d’aquesta manera, amb els llits ben plegats, l’habitació encara sembla prou gran i ens hi podem bellugar. A l’hora de dormir, però, l’espai es redueix ( i això que els llits només fan 80cm d’amplada, perquè sinó hauríem patit). A més, els dos calaixos de sota tenen molta capacitat i ajuda a guardar moltes coses. D’altra banda, una altra cosa que cal considerar és que sigui fàcil poder fer els llits, posar llençols o mantes.

Estem molt contents amb la solució, si bé també cal dir que sempre cal intentar que la que dorm “a dalt” se’n vagi al llit primera, perquè sinó, hem de fer unes escalades ben estranyes i la cosa es complica. I ara que ha vingut el fred, hem continuat amb la practicitat dels sacs, ara ja dels normals (fins fa ben poc hem utilitzat sacs Grobag i ens han funcionat molt bé). Les petites hi dormen a gust, només cal estirar-los a sobre el llit, ràpidament, i a més, no són gruixuts, de manera que al llit de sota no té problemes per encaixar perfectament. Al principi, l’Ona, que dorm a dalt, havia “aterrat” a baix. Per aquest motiu, hem recuperat les baranes protectores. Ara, ningú té por de caure i dormim perfectament bé!.

Una cortina plena de fotografies

Tenim milers de fotos de les nenes. Sí, és clar, la majoria ben enmagatzemades a l'ordinador, com feu vosaltres, segurament. I en àlbums digitals. Però jo encara sóc una nostàlgica del paper fotogràfic. 

Els Reis es van portar una curiosa  "cortina" (sí, li podríem dir així) que és un portafotos. Té les mides exactes per posar les fotos de 10x15 (són com unes butxaques)  i es poden anar canviant totes les vegades que vulgueu. A les petites els hi agrada molt, perquè hi ha moltíssimes fotos seves. Bé, de fet, totes són seves, però des que eren bebès fins a l'actualitat. Els hi agrada revisar què feien a cada foto i veure els altres membres de la família. D'aquesta manera no les tenim "tirades" per casa (tampoc tindria tant lloc per a tants marcs) i ben agrupades. Conjuntament amb el nostre particular i original RACÓ DE LES ARTISTES, configuren la decoració del passadís de casa. 

El racó de les artistes

Les petites cada dia dibuixen més, fan més obres d’art i tenen més coses que volen guardar. Ha arribat un punt que ja no sabia on ni com guardar-les. Havia pensat en fer una paret amb suro, però no m’acabava de convèncer. Tenia una altre idea al cap. Ja feia temps que em rondava i finalment la vaig executar.

El nostre racó de les artistes és molt senzill. Necessiteu una paret, 4 o 5 claus, un fil i agulles d’estendre la roba. Col•loqueu els claus formant ziga-zagues a la paret i ja teniu una bona manera de penjar les obres d’art dels petits. No haureu de fer més forats a la paret i no embruta gens.

A l’Ona i l’Estel els hi encanta penjar les coses que han fet cada dia al Casal, i hem aprofitat per penjar unes camisetes que portaven quan van néixer. No es creuen que els hi anessin grans!