Comencem bé el cap de setmana. Són dos quarts de nou del vespre i l'Ona, després d'anar al lavabo diu que li fa mal. Reconec els símptomes. Va passar fa uns mesos amb la seva germana. El Jordi se l'emporta a Urgències.
L'Estel i jo ens esperem a casa. Diu que vol esperar a que torni la seva germana per anar a dormir. Però al cap d'una estona està cansada. Li poso el pijama i al llit.
"Mama, tu t'esperaràs desperta a que arribi l'Ona?", em demana.
"Sí, és clar, a veure què li ha dit el metge", li responc.
"Si estic adormida li dius que em faci un petó, vale, mama?".
Li faig un petó de bona nit i surto de l'habitació amb una sensació difícil d'explicar i que sempre m'emociona quan veig com s'estimen i aquest vincle tan especial que les uneix. I sí, es confirma. És infecció d'orina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada