Somriures i llàgrimes

Hem tingut de tot en el primer dia d’escola. Per sort, han predominat els somriures, i només alguna llàgrima a primera hora del matí.

L’Estel ho ha portat una mica pitjor, aquest matí. Quan han arribat a l’escola s’ha agafat fort del Jordi i no volia deixar-lo anar. L’Ona ha estat a punt de contagiar-se de la seva germana, però ha entrat a dins la classe i s’ha trobat amb els seus amics. L’Estel no parava de plorar.

Fins a mig matí no he pogut trucar al Jordi i que em donés aquests retalls d’informació, així que quan les he anat a buscar, no sabia pas amb què em trobaria.

Resultat? Per calmar l’Estel se n’ha anat una estona a la classe amb l’Ona. Al cap d’uns minuts, quan desfeien la rotllana, ha tornat a la seva classe. “I després ha estat súper bé i contenta tot el dia!”, em diu l’Eulàlia (la seva tutora), amb aquell to tranquil•litzador i sincer que m’agrada tant d’ella. “Potser li costarà durant un parell de dies, però tranquil•la que després ha estat molt bé”.

I només sortir de l’escola no han parat de xerrar. Que si han s’han explicat les vacances, que si tenen un parell de nens nous a la classe, que si un ha anat a la muntanya, que si l’altre no ha fet vacances, que si encara no tenen nom i l’han de decidir entre tots. L’Ona canta una cançó nova i l’Estel va saltant mentre diu que ella vol ser una tortuga ninja.

Sí, senyor. Ja ha tornat la normalitat.