2 + 2. Bessons al quadrat (presentació)

Molta gent m’ha preguntat si després de les bessones, aniríem a buscar un altre fill. La resposta és no. No, perquè d’entrada ja no comptàvem en tenir bessons. I segon, perquè només de pensar que me’n podien venir dos més se’m feia una muntanya. Ho podeu imaginar? Doncs resulta que entrar en aquest món de pares i mares de la blogosfera m’ha fet descobrir moltes parelles que han viscut aquesta experiència. La primera persona que vaig descobrir va ser l’Anna Pujabet (www.maredebessons.com), que penso que devia ser pionera en això d’explicar les aventures de 2 + 2. (Una abraçada, Anna). Us recomano especialment la seva pàgina. Últimament he conegut dos casos més i els hi he demanat de parlar de la seva vida, de com s’ho van prendre i com s’han organitzat. Llegir les seves opinions, les seves valoracions en primera persona ha estat, per a mi, un exercici interessant. Espero que també ho sigui per a vosaltres. Les podreu anar llegint al llarg d’aquesta setmana. Vull agrair especialment a la Noemí Macià i la Geno Carrasco el seu temps i sobretot la sinceritat a l’hora de parlar de la seva experiència. Llegir-les és el que em fa afirmar, que 2 + 2, a vegades no sumen 4.

En un primer article hi trobareu com van reaccionar, les emocions que es van desfermar i quins canvis logístics els va comportar

En el segon article analitzen més la relació entre els germans, i mirant enrera, expliquen què ha estat el més "fàcil" i el més complicat.

La cirereta del pastís seran les reaccions de molts pares de la blogosfera, pares de bessons, (la twin-tribu) que davant la possibilitat de tenir-ne de nou, s'ho prenen de maneres molt diferents.

Aclariment: en aquestes articles, les fotografies són de les meves filles bessones (com totes les del bloc). Un muntatge "doblat" per lligar amb la història.