El veritable indicador de la maternitat

No us deixeu convèncer per grans frases filosòfiques de canvis de mentalitat, de veure el món amb uns altres ulls o d’entendre la vida ben diferent de com l’havíeu viscut fins ara.

Un dels principals canvis quan et converteixes en mare… es nota en el bolso que utilitzaves i en el que fas servir a partir del moment de parir. Del què hi portaves dins i del que hi portes ara. Res a veure. És determinant. De fet, es pot esbrinar perfectament si una dona és mare mirant el contingut de la seva bossa de mà.

Factors determinants per detectar la maternitat a través d’un bolso:

• On abans hi havia klennex, ara hi ha ‘toallitas húmedas’

• Bolis i pintallavis es converteixen en colors per pintar

• Qualsevol paper que servia per prendre notes ara és ple de gargots

• Els xiclets s’han convertit en palitos de pa o galetes

• Al necesser d’emergència hi afegeixes tirites ‘de princeses’. De color rosa, per descomptat

• Al mòbil ja no hi portes música per escoltar, sinó fotos i vídeos de les petites que els hi encanta mirar i les fa estar tranquil•les (miraculosament) a l’autobús o a la cua de correus

• Enlloc d’unes arracades d’urgència ara hi trobes clips amb marietes

• Si abans portaves alguna propaganda d’agències de viatges o d’un centre d’estètica ara portes totes les cartes i comunicats que et passen de l’escola

• Ara sempre has de portar una ampolleta d’aigua… per si de cas

• I algun caramel, o un Sugus…

• I per si de cas, també, aquella nina petita que els hi agrada tant…

• I en algun moment hi havia arribat a portar un bolquer... perquè i si no agafava el cotxet –al cotxet hi guardàvem un arsenal de coses- i teníem un “accident”?

• El pitjor de tot són les dimensions. D’una mida estàndard (perquè només hi havia de col•locar la cartera, el tabac, les claus de casa i el mòbil), ara porto bosses mida XXL. I el pitjor de tot és que hi porto tot això que us he dit, més la cartera, les ulleres de sol, els mòbils, i elles m’hi entaforen les bosses de l’esmorzar perquè “pesen molt”

L'única cosa que pesa, amb perdó, i de quina manera, és el bolso que tot el dia arrossego amunt i avall. Aquest post vol ser un homenatge a tots els pobres bolsos que estic convençuda, moltes de les que esteu llegint ara aquest text, també passegeu durant tot el dia.