Recuperant petites parcel·les (El sorprenent cas del temps reaparegut)

Aquest post és un joc de combinacions amb l'anterior. Cal buscar noves fórmules...

La manera més fàcil d’anar al cinema és anar a la sessió de nit. Elles ja estan dormint i tu les deixes amb el teu cunyat que et fa el favor. Això sí, cal triar molt bé la pel·lícula. Ja que hi vas un cop cada mig any, com a mínim la peli que sigui bona (la meva última, El discurso del rey, res a dir... excel·lent pel·lícula).

El sexe. Intentant oblidar el cansament, quan elles fan la migdiada (a vegades és difícil combinar que les dues s’adormin al mateix moment) o quan ja estan ben adormides a la nit. Una bona alternativa... que algú se les emporti a passejar o a jugar una estona.

Pel tema de les cremes, banyeres d’aigua calenta i depilacions i perruqueries vàries no he trobat fórmula màgica. Dutxa ràpida i gràcies, escapades al migdia per depilar-me quan ja fa tres setmanes que dic que hi he d’anar i compenetració total de la parella quan li dius que el dissabte et llevaràs a les set per ser a les portes de la perruqueria a les vuit per acabar el més aviat possible.

Marxar de cap de setmana no s’improvisa d’ara per ara. Requereix una certa planificació si bé amb l’experiència anem millorant els nostres timmings i cada cop portem millor la logística. Qüestió de pràctica.

Quedar tranquil·lament amb una amiga per anar a fer el cafè significa que hem organitzat un “petitones free day” (és a dir, que es queden les dues amb avis, iaia o tieta i cosines). Sinó la cosa es queda en intent de fer el cafè, amb les nenes donant voltes i sense deixar-te parlar de coses transcendentals. En aquest apartat podríem incloure anar a comprar roba per a mi.

Tema ballar en una discoteca millor ni en parlo. Em moro de ganes de ballar però fa com tres anys que no ho faig (menys quan ballo al mig del menjador, però no seria el mateix).

Esmorzar amb calma? Hi ha dies entre setmana que em llevo a les set i m’he de comprar el cafè amb llet per emportar abans d’arribar a la feina perquè no he tingut temps. Algun cap de setmana ho hem aconseguit, si bé també és veritat que el concepte “calma” l’hauríem de redefinir. Em conformo amb poder esmorzar amb certa tranquil·litat.

Hi ha un moment de la invasió que creus que no te’n sortiràs. Fins i tot penses que oblidaràs totes aquelles coses que feies abans i tant t’agradaven. I és veritat que ara tens tot d’emocions noves. Però per sort, algunes parcel·les es van reconquerint. Fer-ho és vital, per la salut d’una mateixa, de la parella i la família. Poc a poc, cadascú torna a tenir el seu espai.