Ho recordeu? Oblideu-ho! (El misteriós cas del temps desaparegut)

Recordeu quan un diumenge a mitja tarda decidíeu anar al cinema i ja veuríeu quina pel·lícula triar? Recordeu quan el sexe s’improvisava on volies i quan volies? Recordeu quan un dimarts a la tarda era el millor moment per fer-se una banyera calenta i aprofitar per posar-se totes les cremes que trobaves al lavabo? Recordeu quan un divendres al migdia et trucava la teva parella i et deia “fes una mica la bossa que marxem de cap de setmana”? Recordeu quan et trucava una amiga i la frase més habitual era “quedem d’aquí a mitja hora i anem a fer un cafè”?. Recordeu com era ballar en una discoteca o de festa major fins a les tantes? Recordeu què era llevar-se a les deu del matí i fer el ronso al llit? Recordeu què era anar a comprar roba amb les amigues i estar-se hores als emprovadors i donant voltes per trobar aquells pantalons, sabates o camisa que volíeu? Recordeu quan els esmorzars del cap de setmana s’allargaven amb aquella calma? Recordeu quan organitzar un sopar no era una complicada operació logística? Recordeu quan estàveu al dia de depilades, morenes i en forma? Recordeu que era tenir temps per fer les coses? Recordeu quan anàveu puntualment a la perruqueria, sense les metxes a mig cap i ensenyant totes les canes?

Jo gairebé ho he oblidat. La invasió twin comença amb un clar robatori de temps. Del meu temps! Ja no tindreu temps per fer aquestes coses. Ni tant sols per pensar-les. La invasió twin representa una nova dimensió de “cansament”. Ja en parlaré més endavant. Ara com ara, necessito urgentment anar a fer-me les metxes.