Negociant amb les farmacèutiques

16 biberons al dia es diu aviat. El primer pot de llet en pols, preparada per a fer els biberons el vam anar a comprar a la farmàcia del costat de casa. 24 euros. “Caram”, vaig pensar. Ja sabia que eren cars, però no en vaig ser realment conscient fins que vaig veure que va durar tres dies, tirant llarg.

Al cap d’una setmana, no recordo ben bé com, vaig entrar en una altre farmàcia. No és precisament aprop de casa, però devia passar-hi per alguna raó. Vaig entrar. El mateix pot de llet, 21 euros. “Tres euros val la pena, en compraré un parell”, em vaig dir a mi mateixa. El Jordi hi va anar també alguna vegada. Fins que va arribar el dia. Anava sola i vaig entrar amb les nenes.

“Ah, que són bessones? No m’ho havies dit!”, em deixa anar el farmacèutic. “Saps què, deixa’m el teu nom i la data de naixement de les nenes, que en el cas de bessons els laboratoris a vegades us fan alguna oferta”. Primer que ja no entenia perquè algunes farmàcies tenien la llet més econòmica, però ara resulta que el nou farmacèutic em feia d’intermediari amb un “ens” superior. El cas és que a la següent visita em va explicar el tracte. Per cada dos pots de 900 grams, me’n regalaven un de 400. Mirat fredament pot semblar que no és gran cosa, però a la pràctica volia dir que el pot petit, depenent de si mamaven una mica més, s’allargava un dia i mig. Més endavant, aquests pots eren ideals per al cap de setmana. I això, a final de mes, tenia un apunt econòmic important.

No va ser el primer tracte amb els “laboratoris farmacèutics”, tot i  que per moltes butlletes que vaig enviar perquè em toqués un any de pots de llet gratis... aquests òbviament, no em van tocar mai. Però això em va fer adonar que hi ha moltes xarxes invisibles en la invasió twin. I que cal saber-les... i naturalment, aprofitar-les.