Ara hi penso i no entenc com vaig arribar-me a plantejar que no sabia ni com fer el biberó. Durant mesos vaig arribar a preparar-ne 16 al dia. El nostre lema era: “Prepara biberons, dóna biberons, renta biberons”. Tenia la terrible sensació que no feia res més en tot el dia, apart d'anar amb els pits enlaire i donar de mamar. I en només dos dies vaig entendre la frase que em deia tothom: “Us gastareu un dineral en llet”.
A l’arribar a casa em vaig adonar que aquelles criatures havien de menjar... A l’hospital els “bibis” de suport ja venien fets, però a casa s’havien de fer. Quan ens vam quedar sols i en vaig ser conscient, em va agafar un atac d’impotència, ràbia i desesperació. Com havíem de bullir el biberó? Quina tetina els hi agradaria? I quines mesures de llet els hi havíem de fer? Això era una cosa que no entenia i m'obssessionava. Tothom em deia: “Ja ho aniràs veient, si té més gana te’n demanarà més”. Però a mi em fascinava aquesta “fe” que tothom tenia en la meva capacitat de veure les coses. En aquell moment no veia res i em vaig posar a plorar perquè no sabia preparar el biberó. Per sort, va ser el Jordi que em va dir que no tenia cap secret i ho va fer.
2 nenes. 8 tomes. 16 biberons al dia. Sí, és clar, eren petits però 16 biberons al dia es diu aviat. I l’altre gran pregunta... quina llet comprar? Vam comprar la mateixa que ens van donar a l’hospital (però atenció, desconeixement total dels tipus de llet, quines són millors i perquè, etc...). No vull fer propaganda gratuïta, però el primer pot d’Enfalac 1 de 900 grams ens va costar gairebé 24 euros. Recordeu allò dels 16 biberons? El pot va durar 3 dies. 31 dies, dividit entre 3, són 10.3 pots. 10 pots multiplicat per 24... Què?????? 240 euros mensuals en llet??? La invasió twin, que comporta la conseqüent multiplicació per mil de la despesa econòmica, fa també que l’enginy també es multipliqui per mil. Per una banda, la tranquil·litat d’estar a casa i el fet de començar a controlar la situació em va ajudar molt en la lactància materna i anava combinant el pit amb el biberó. A l’hora de la veritat no em van servir ni experiències, ni consells, ni filosofies. Vaig fer el que em va sorgir amb més fluïdesa. L’altre gran fet que va ajudar a frenar l’incipient despesa en pots de llet, va ser descobrir els socis dels bessons per la conspiració mundial. Vam aprendre a negociar amb les farmacèutiques.
Si, això de que donin per fet que ho saps tot perquè fa unes hores que t´has convertit en mare, és la pera!! T'haig de dir que, en el meu cas, deu anys desprès amb la meva segona bessonada vaig pecar D'histèrica, mes o menys, amb les mateixes coses. Ja ho veuràs com es de selectiva la ment, te'n faràs creus de que tu hagis estat la protagonista de tot plegat. Petonets.
ResponEliminaAnna Pujabet
Jo també vaig estar una bona temporada fent 16 biberons al dia. Com t'entenc!
ResponElimina