Dels Pirineus al mar

Veig el final de les vacances.



La Cerdanya era sinònim d’hivern, de fred, de neu. Era sinònim de blanc. D’un paisatge i una terra estimada, plena d’història i històries. Ara és també el ritme calmat dels nostres estius. De petits camins per fer a peu i aventures per descobrir.

El mar. Un altre dels plaers indescriptibles. Estic estirada a la sorra, i escolto el ritme de les onades trencant vora meu. (Només cal que aïlli la conversa de tres adolescents sobre la seva festa de la nit anterior i la de quatre senyores sobre cursets d’informàtica bàsica). Noto els raigs de sol mentre les petites descobreixen els jocs a la sorra i a l’aigua.

S’acaben les vacances.