Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris telescopi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris telescopi. Mostrar tots els missatges

26 de gen. 2015

Un telescopi amb poders de la màquina del temps

Sabeu quan en una pel·lícula de cop algú toca alguna cosa o veu alguna cosa i té un flash? Aquelles escenes increïbles que penses que només passen al cinema ... doncs m'ha passat.

Primer he d’explicar-vos que Estel va demanar un telescopi als Reis. En va arribar un, que tot i que era de joguina, semblava que estava bastant bé. I ho estava, però la lent tenia pols a dins, així que vam anar a la botiga on els Reis ens havien dit que podíem anar si hi havia algun problema. No en tenien cap altre, així que amb l’Estel vam decidir que el tornaríem i en buscaríem algun de  veritat de segona mà. Té moltes ganes de mirar la lluna i les estrelles, perquè en una part del projecte d'aquest curs estudiaran els planetes. I la cosa va quedar aquí.

El cap de setmana passat teníem dinar familiar. Estàvem comentant els Reis i va sortir el tema. El meu germà ni tan sols sabia que l’Estel havia demanat un telescopi. Quan ho va sentir, em va proposar que m’emportés el que té a casa. Era del nostre pare, a qui li encantava mirar les estrelles. Ell el guardava, i el tenia al despatx perquè no volia deixar-lo en una caixa. Les nenes l'havien vist i sabien que era del "l’avi", a qui no han conegut. Aquell mateix dia vam anar a buscar-lo.

I aleshores va passar. El flaix. El meu germà el tenia allà muntat. I em va donar les òptiques perquè les guardés. I les vaig tocar. Eren a la meva mà. El telescopi del meu pare. Amb ell vaig passar hores i hores mirant la Lluna i Saturn. Nits en què em deia que havia d'estudiar molt si volia ser astronauta i treballar a la NASA. Jo era petita i agafava les lents (les que ara estaven a la mà) i ell em deia que anés amb compte, que era delicat.


El meu pare va morir fa gairebé 8 anys. Des d'aleshores només el podia recordar a l'hospital. Era com si tots els meus records d'ell estiguessin bloquejats. Però aquestes òptiques han fet que tornés a ser petita, amb el meu pare al costat, i al balcó que teníem a casa, em passés nits i nits somiant amb ser astronauta. Ara, les nenes, aquestes petitones que l'haurien tornat boig, seran les que aprendran a estimar les estrelles amb SEU telescopi. I jo he recuperat uns records que no tenen preu.