Decididament
sí. Amb dues nenes a casa, a més, va ser com una epidèmia. Tot ho volien rosa.
Feien dibuixos i tot ho pintaven de color rosa (era el llapis més gastat de
tots). Els clips dels cabells, roses. I naturalment, la roba, rosa. Calcetes, mitjons, mitges, samarretes, pijames, jerseis i pantalons. La foto no enganya, això
és una de les nostres rentadores i la roba estesa.
Jo
esperava que fos tan sols una etapa, que imaginava que lligava per exemple, amb
la fascinació pels contes i pel·lícules de princeses (vam tenir una etapa Blancaneus bastant intensa). Si tot això ho combineu amb que a mi justament és
dels colors que menys m’agrada, comprendreu que tenia moltes ganes que passés
aquesta “fase”.
Crec
que l’hem superada o estem en fase de superar-la. Ara ens decantem més pel
lila, verds i blaus. Però tot i això, a les petites encara els hi agraden molt
les seves samarretes roses. Però com a mínim, ja no TOT és rosa. I sabeu què?
Que al final, jo ja no el trobo tan horrorós :-)
