12 d’abr. 2011

Arribar a casa és un xoc


Arribem a casa. Després d'una odissea per desembarcar de l'hospital. Les nenes han nascut el 15... el 17 ha estat el meu aniversari i el 19 sortim de l'hospital. Quatre dies, literal. En quatre dies, tot ha canviat. És un món nou. I arribar a casa se'm fa una muntanya. Tot em fa pànic, i penso que no me'n sortiré. A tothom li passa el mateix? O és cosa meva? Podrem afrontar la feinada que representa aprendre a viure amb dues persones que ens necessiten per tot? La primera setmana a casa... bé val un nou post.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada