Un 2015 amb llum i serenitat

De mags, bruixetes i en Patatu... dalt de l’escenari

/Viu el Teatre/premsa

El passat 14 de desembre (encara no havia tingut temps d’explicar-vos-ho), vam anar al Teatre Romea, a veure com en Patatu deixava les pàgines dels llibres i pujava dalt l’escenari. L’actriu Àngels Bassas, quan portava el seu fill a l’escola, s’inventava històries (segur que és una cosa que teniu ben present i us sona moltíssim, oi?). Doncs el personatge es va convertir en llibre, editats per l’editorial La Galera.  I es va convertir en un món de màgia amb un nen que és mag, una bruixa Malèvola, una fada, tres bruixetes una mica tarambanes i una biblioteca meravellosa. I és que el més curiós de tot, repartiment "d'interessos": a l’Ona li va encantar la bruixa i el seu barret, a l’Estel el mag Martí i a mi un bibliotecari de poques paraules rodejat de llibres que volaven. 

El meu sistema infal·lible per saber si a les bessones les propostes els hi agraden és si després ho “reprodueixen” a casa. I des del 14 que la màgia ha tornat a envair el menjador de casa. I també els jocs de clowns-pagesos :-) L’obra de teatre, que s’estarà al Romea fins el 25 de gener (diumenges, 12h),  explica com la Malèvola canviarà l’ordre de les coses i farà que tothom vagi de corcoll. Si voleu tenir-ne més informació, feu clic aquí. Us la recomanem 100%! Dir-vos que està pensada per a nens de més de tres anys. 

I una iniciativa molt divertida per aconseguir entrades, el ‘Repte d’en Patatu’:

Es tracta de posar-vos un nas de pallasso i gravar un vídeo. Què heu de dir?

“Em dic _____ i vull anar a veure el Patatuespectacle al Pataturomea!”

El vídeo s’ha d’enviar a a info@viuelteatre.com o l’enllaç del vídeo penjat a internet.

Entre tots els vídeos rebuts cada divendres abans de  les  13 h., fins el 23 de gener, es farà un sorteig d’ 1 pack familiar, amb 4 entrades gratuïtes. Millor que us ho expliqui el mateix Patatu :-) 

Un flam que es converteix en portaespelmes

Cada any, per l'aniversari de les petites, ens agrada regalar alguna cosa a la família. Un detallet fet per elles com a record per a tothom. A casa no som molt "manetes", però ens  hi esforcem. Això del DIY no està fet per a nosaltres, però mai falta la il·lusió.

El detall d'aquest any és molt senzill, entretingut de fer i queda realment preciós. Només us tocarà menjar alguns flams en recipient de vidre blanc. Nosaltres vam descobrir els Alpí Glitter glue, una cola amb purpurina per decorar (a les bessones els torna boges la purpurina). El toc final? Unes espelmes. Aquí el teniu. A tothom li va encantar. 

Els nostres altres DIY:

L'Arc de Sant Martí capturat dins d'una ampolleta

Un jardí ben especial

Un memory personalitzat

Tunejant camisetes

Bon Nadal!

PESSEBRE MÀGIC

Muntayes de suro, figures de fang, 

casetes de duro, campanes ning-nang.

Un riu fet de plata i els ànecs, nedant;
darrera una mata hi ha un home cagant. 

A dins una cova hi ha gent que no es mou;

hi ha un nen sense roba, l'estufa és un bou.

La neu és farina, cotó el núvol blanc,

la mare una nina i déu un infant.

Ricard Bonmatí

L’aventura més total de la meva vida

Avui fa exactament sis anys que van néixer les "petitones". Recordo aquell dia com un volcà d’emocions, a cavall entre la por i una alegria extrema. Començava una aventura total i apassionant. Sis anys després, aquesta aventura continua sent aquest volcà d’emocions. Les emocions, la seva intensitat i el seu grau va variant, però és difícil d’explicar un sentiment que una persona només descobreix quan té un fill. I cada cop estic més agraïda a la natura, o al destí, o com n’hi vulgueu dir, que les enviés juntes. Companyes de joc i de vida. Companyes d’amor d’infinit.

Per molts anys Ona. Per molts anys Estel. Us estimem amb bogeria.

Un regal d'aniversari diferent i especial

Va ser un article de la Coks Feenstra, crec que en el bloc de Somos Múltiples. Feia una reflexió sobre què es regalaven els bessons entre ells. I em vaig adonar que tothom fa regals a les nenes. Nosaltres, tota la família, amics nostres, els seus amics de l’escola ... tothom menys la seva germana bessona. Entre elles no es fan un regal pel seu aniversari. Em vaig quedar pensant com no havíem pensat mai en això i realment em va xocar que encara que es fan dibuixos, polseres i regals cada dia, justament el dia del seu aniversari no les haguéssim "convidat" a pensar en alguna cosa especial per la seva germana.

Però no hem perdut el temps. Dilluns (demà) és el seu aniversari, 6 anys ja! El passat cap de setmana els hi vaig comentar la idea, de trobar una tarda a soles (una amb el pare i l'altra amb mi), per dedicar-nos a buscar un regalet pensat per a la seva germana. Els hi va encantar la idea!, i van començar a pensar i verbalitzar el que creien que més agradaria a la seva germana. Així que els hi vam dir que seria una coseta petita, un detallet, i es van prendre molt seriosament això de pensar què és el que més li agradaria. Ho vam fer dijous, i estaven emocionades. Ha estat un secret meravellós, encara que a alguna li costi callar i no explicar el que ha comprat. Sé que aquest any tindran un regal diferent, però per sobre de tot, molt especial. Gràcies Coks per fer-nos plantejar i reflexionar cada dia com vivim amb les nostres bessones.

Contes que són molt més que històries

Hi havia una vegada, un grupet de mames amb un bloc sota el braç, que es van trobar per anar a la panxa dels llibres. Bé, no era ben bé això, però si que es van reunir per parlar de llibres. I sabeu què era el millor de tot? Que per primera vegada en molt de temps, no serien elles qui explicarien els contes, sinó que pararien bé l’orella per escoltar i aprendre. I així, van conèixer algunes de les novetats d’aquesta panxa de llibres, que en realitat es diu Editorial Cruïlla. S’ha menjat llibres de tot el món, i ens van fer un resum dels que els hi havien agradat més. Llibres de tota mena, per totes les edats i de tots els gustos. I quines aventures! Quins llibres més xulos! I després, aquestes mames van viure més històries. Van estar jugant a treure emocions, una cosa que moltes vegades, fem amb els petits. Vam veure com els llibres, ens ajuden a vèncer la por, a treure la ràbia, a plorar, a riure… o llibres que ens fan emocionar. Per què ens afecten tant? Per què remouen l’estómac i les vivències se’ns fan tant properes? Doncs perquè la vida és justament això, i molt sovint, la vida també la trobem als llibres.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos,

el conte de les mames amb un bloc sota el braç que van a la panxa dels llibres,

ja s’ha fos.

No és pas cap conte inventat. És el resum d’una tarda magnífica que un grup de dones que tenim un bloc i que ens interessa molt el tema educació vam passar a l’Editorial Cruïlla. I va ser especialment interessant perquè es va vincular a com els contes ens ajuden als pares i educadors a gestionar les emocions dels nostres fills/alumnes. Perquè llegir un conte és molt més que això. És enfortir el vincle amb els nens, és crear una intimitat, una relació única que els dóna seguretat i potencia la seva creativitat i la seva imaginació. Ja no parlem de la importància que té per millorar el seu vocabulari i naturalment, la seva capacitat de lectura i escriptura. Els llibres són màgia, són llibertat i són el camí per ser crítics i tenir la nostra opinió. 

De ben petita em va quedar gravat un proverbi hindú que diu:

Un llibre obert és un cervell que parla;

Tancat, un amic que espera;

Oblidat, una ànima que perdona;

Destruït, un cor que plora.

Ensenyeu-los a estimar els llibres. Són molt més que històries. 

Us deixo les imatges d'alguns dels llibres "triats" i que són realment fantàstics, com aquest 'Colors' d'Hervé Tullet o els 'Animals màgics' d'Édouard Manceau. Si sou dels que mai oblideu de posar un llibre a la carta dels Reis, no ho dubteu. 

I no vull acabar aquest article sense donar un 'gràcies' enorme a @Cruilla_lit i la @carolinapalau, molts records a la @lauracoll65 per parlar-nos d'emocions, i un petó enorme per la @small_nice, @mamapsicologain @BCNColours @mamafaelquepot @unamamabloguera i @bcuatre. Fins a la propera!!!!

Quan els pares intentem fer de detectius o com evitar el mític ‘Què has fet avui a l’escola?’

D’acord. Les meves no han estat mai massa efusives a l’hora d’explicar què han fet a l’escola. I els pares, no tenim perquè ser detectius de primera. Però cada curs que passa és més interessant saber el que fan a classe, així que és clar, si és mític “què heu fet avui a l’escola?”, “com ha anat avui a la classe” o “us ho heu passat bé?” no funciona, cal buscar noves alternatives. Perquè la majoria de vegades... què us responen? “Bé”. “Molt bé”. I punt. Us passa? A mi sí. Doncs continueu llegint i després m'expliqueu els vostres trucs. 

El meu detector de les coses que els hi agraden o no és si després ho reprodueixen a casa en els seus jocs. Aleshores aprofito i els hi pregunto, i m’expliquen que ho han fet a l’escola. Però tampoc donen masses detalls. Així que tocava buscar noves fórmules. La que he posat en marxa últimament és explicar el meu de dia. “Sabeu què he fet avui?”. Sembla que d’entrada els hi interessa. I després els hi explico que he anat a una roda de premsa, que he entrevistat a no-sé-qui i que m’he entrebancat en directe amb una paraula molt estranya. Riuen. M’interrompen per explicar-me que una d’elles ha fet una feina de d’escriure unes paraules. I l’altra que a l’espai de ‘Musiquetes’ ha après moltes coses dels acordions. “Mama, tu saps què són les brànquies?”. “Saps com respiren els camaleons?”. I així, amb quatre pinzellades m’han explicat (més o menys, no us penseu), com ha anat el seu dia. De moment funciona, vaig variant, i no només els explico coses de la feina, sinó idees que he tingut, o somnis de la nit passada (que m’invento, perquè no recordo mai res del que somnio!).

És un tema que fa un parell o tres de setmanes vam estar comentant amb algunes mares. Algú va preguntar a l’atzar si ens havien explicat alguna cosa (ni la recordo) i la meitat no en teníem ni idea. Arran d’aquesta conversa va córrer un article d’una bloguera nordamericana que havia fet una llista de preguntes concretes per escapar-se de la mítica “què, com ha anat avui a l’escola”.

Passa per preguntes que permeten descobrir la relació dels nens a l’escola, i com s’hi senten (que n’és d’important, oi?). En aquesta llista preguntava als nens, per exemple, què era el millor que els hi havia passat durant el dia... alguna cosa que els hagués fet riure... si havia ajudat a algú...  quina paraula havia repetit més la mestra... qui és la persona / company més divertit de la classe... Aquí teniu el link a l’article original: SimpleSimon and Company (en anglès). El millor però, és buscar noves fórmules i fer la vostra pròpia llista.