Quan els pares intentem fer de detectius o com evitar el mític ‘Què has fet avui a l’escola?’

D’acord. Les meves no han estat mai massa efusives a l’hora d’explicar què han fet a l’escola. I els pares, no tenim perquè ser detectius de primera. Però cada curs que passa és més interessant saber el que fan a classe, així que és clar, si és mític “què heu fet avui a l’escola?”, “com ha anat avui a la classe” o “us ho heu passat bé?” no funciona, cal buscar noves alternatives. Perquè la majoria de vegades... què us responen? “Bé”. “Molt bé”. I punt. Us passa? A mi sí. Doncs continueu llegint i després m'expliqueu els vostres trucs. 

El meu detector de les coses que els hi agraden o no és si després ho reprodueixen a casa en els seus jocs. Aleshores aprofito i els hi pregunto, i m’expliquen que ho han fet a l’escola. Però tampoc donen masses detalls. Així que tocava buscar noves fórmules. La que he posat en marxa últimament és explicar el meu de dia. “Sabeu què he fet avui?”. Sembla que d’entrada els hi interessa. I després els hi explico que he anat a una roda de premsa, que he entrevistat a no-sé-qui i que m’he entrebancat en directe amb una paraula molt estranya. Riuen. M’interrompen per explicar-me que una d’elles ha fet una feina de d’escriure unes paraules. I l’altra que a l’espai de ‘Musiquetes’ ha après moltes coses dels acordions. “Mama, tu saps què són les brànquies?”. “Saps com respiren els camaleons?”. I així, amb quatre pinzellades m’han explicat (més o menys, no us penseu), com ha anat el seu dia. De moment funciona, vaig variant, i no només els explico coses de la feina, sinó idees que he tingut, o somnis de la nit passada (que m’invento, perquè no recordo mai res del que somnio!).

És un tema que fa un parell o tres de setmanes vam estar comentant amb algunes mares. Algú va preguntar a l’atzar si ens havien explicat alguna cosa (ni la recordo) i la meitat no en teníem ni idea. Arran d’aquesta conversa va córrer un article d’una bloguera nordamericana que havia fet una llista de preguntes concretes per escapar-se de la mítica “què, com ha anat avui a l’escola”.

Passa per preguntes que permeten descobrir la relació dels nens a l’escola, i com s’hi senten (que n’és d’important, oi?). En aquesta llista preguntava als nens, per exemple, què era el millor que els hi havia passat durant el dia... alguna cosa que els hagués fet riure... si havia ajudat a algú...  quina paraula havia repetit més la mestra... qui és la persona / company més divertit de la classe... Aquí teniu el link a l’article original: SimpleSimon and Company (en anglès). El millor però, és buscar noves fórmules i fer la vostra pròpia llista.