13 de des. 2011

On estava jo, mama?

Com entenen els petits que abans del seu naixement, la resta de la família teníem una vida? Que abans de la seva arribada, ja passaven coses?



Des de fa un parell de setmanes que m’ho pregunto, perquè una de les petites no para de demanar-m’ho. Va sortir espontàniament.








Miràvem uns dibuixos animats (Buscando a Nemo). Els hi vaig dir:


“Mireu, el papa i la mama aquí hi hem estat! És un lloc molt bonic!”.
“Quan, mama?”
“Fa temps, abans que vosaltres arribéssiu!”
“On estava jo mama?”
“Tu encara no hi eres, Estel!”
“Per què, mama? On estava jo mama”


Aquí sí que em va deixar ben “pillada”. No recordo que li vaig contestar, però en les darreres dues setmanes ja m’ho ha preguntat un parell de vegades més, en diferents situacions. Per ells la nostra vida comença amb el seu naixement? Quan i com entenen que abans de la seva arribada hi ha tota una vida i experiència al darrera? Com els hi expliquem? Com ens veuen?


Vet aquí que una pregunta de la meva petita provoca que el cap em vagi a mil. I a més, em fa recordar totes aquelles coses abans de la seva arribada.

3 comentaris:

  1. Per si et serveix, jo al meu sempre li dic que estava a la meva panxa, però era molt petit, molt petit, fins que un dia va començar a créixer i després va sortir. I es queda convençut. Suposo que ajuda veure'm embarassadíssima del seu germanet, veu que està a dins i sap que aviat sortirà, i que amb ell va ser igual...

    ResponElimina
  2. Siiiiii, a mi també m'ha agradat molt!!!!

    ResponElimina