La Júlia i la Fiona són les
amigues imaginàries de les nenes. Les
bessones no havien parlat massa de personatges o amics que no existissin.
Sempre han “utilitzat” (per dir-ho així) els amics de la classe. Recordo que
hem cremat diferents etapes, i sempre relacionades amb el seu dia a dia. A P3,
feien de mestres, i passaven llista dels nens de la classe. A P4, que van
començar a natació, feien de monitores i s’emportaven els nens a classe i
muntaven la piscina al mig del menjador. L’any passat, que van anar de
colònies... quin descobriment!!! Sota la taula del menjador era una tenda
fantàstica per jugar amb els altres nens.
Però esporàdicament, se’n van a
classe de patinatge artístic o a fer natació sincronitzada amb la Júlia i la
Fiona. Són activitats, que curiosament, hem fet fora de l’escola, per tant,
suposo que per això no hi involucren els nens de la classe. “Sí que existeixen, però són invisibles de
veritat. Vosaltres no les veieu”, m’expliquen.
I riuen. La Júlia, la Fiona i els nens de la classe es converteixen en
hores de joc i imaginació de les petites quan juguen a casa.
Llegeixo que és freqüent en els
nens fins a 7 anys parlar dels amics imaginaris. Els nens desenvolupen un món
de fantasia paral·lel a la realitat i aquest amic imaginari pot ajudar a
desenvolupar les seves emocions. Segons alguns especialistes, són companys que
els nens creen per superar certes pors, però també pot ser una manera de
reforçar la confiança en ells mateixos. Escolteu les converses que el nen té
amb el seu amic imaginari, perquè us pot ajudar a conèixer millor les coses que
el preocupen o que pot necessitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada