Existeix la 'fase rosa'?

Decididament sí. Amb dues nenes a casa, a més, va ser com una epidèmia. Tot ho volien rosa. Feien dibuixos i tot ho pintaven de color rosa (era el llapis més gastat de tots). Els clips dels cabells, roses. I naturalment, la roba, rosa. Calcetes, mitjons, mitges, samarretes, pijames, jerseis i pantalons.  La foto no enganya, això és una de les nostres rentadores i la roba estesa.

Jo esperava que fos tan sols una etapa, que imaginava que lligava per exemple, amb la fascinació pels contes i pel·lícules de princeses (vam tenir una etapa Blancaneus bastant intensa). Si tot això ho combineu amb que a mi justament és dels colors que menys m’agrada, comprendreu que tenia moltes ganes que passés aquesta “fase”.  

Crec que l’hem superada o estem en fase de superar-la. Ara ens decantem més pel lila, verds i blaus. Però tot i això, a les petites encara els hi agraden molt les seves samarretes roses. Però com a mínim, ja no TOT és rosa. I sabeu què? Que al final, jo ja no el trobo tan horrorós :-) 

Hi havia una vegada... una draga

Som a les portes de Sant Jordi. Les nenes ja fa dies que ho viuen intensament a l’escola. Aquesta setmana han pogut portar disfresses de princeses i cavallers. Fins i tot dracs tenim a les aules aquests dies.

I per molt que a l’Ona i a l’Estel els hi encanti vestir-se de princesa, i pintar-se corones a la cara… també els hi agrada canviar de rol. De manera que, com m’ha explicat l’Estel aquesta tarda, ha deixat de ser la princesa i ha estat una cavallera molt valenta. Jugaven tots els nens de la classe i “jo era una cavallera que llegia molts contes enlloc de barallar-me amb el drac”. Al vespre, mentre jugàvem, m’ha demanat que li fes un drac amb peces de Lego. No sabia massa com ensortir-me’n. Us he de confessar que jo no sóc gens manetes. Però ens ha quedat una draga ben maca, oi? I encara que tregui foc pels queixals, no us espanteu. És molt simpàtica!

Houston, entrem en "Fase Rapunzel"

Fa aproximadament un any, una amiga em deia que la seva filla (que és 8 mesos més gran que les meves) estava enganxadíssima a ‘Enredados’. “Sí, dona, com a mínim la Rapunzel és una princesa més decidida, valenta i gens fleuma”, em deia.  Jo encara no l'havia vista i no sabia ni de què em parlava. Aaaaai, la Rapunzel.

Houston, hem entrat definitivament en fase Rapunzel. I sí, Houston, tenim un problema. Reconec que el canvi de Blancaneus i Ventafocs a Rapunzel i Tiana ja m’agrada. Són unes “princeses” molt més modernes. Us heu adonat que la Tiana és la primera princesa Disney que treballa? I té una emprenedoria espectacular (tinc moltes més reflexions al cap sobre la Tiana, però ho deixarem per un altre dia). Deia que el canvi és positiu, però... veure 8 vegades seguides Enredados i la Tiana y el sapo (en un espai curtíssim de temps) ja no em fa tanta gràcia. A més, l’Ona té una mica de por de la bruixa (“és la mama dolenta de la Rapunzel”) i vol veure la pel•lícula a la meva falda. Suposo, Houston, que haurem d’anar repetint la història fins que n’arribi una de nova que destroni l’anterior, oi?

La història

La primera aproximació actual que vam tenir a la Rapunzel va ser a França, on vam veure una pel•lícula (amb actors) que explicava la història. Això d’aquests cabells taaaaan llargs d’aquella noia ja els hi va agradar. I aleshores, la versió Disney va arribar a nosaltres. Però en realitat, és un conte de fades de la col•lecció dels germans Grimm i “rapunzel” és en realitat el nom d’una hortalissa. Per cert, que en la història original, la noia, embarassada del príncep resulta que té… que té BESSONS, al mig del desert. Ja m'extranyava a mi... bessons havien de ser!