Turisme amb nens (amb bessones)

Un dels GRANS temes. Viatjar i fer turisme amb nens. Per a mi és un d’aquells temes que en tenia una idea preconcebuda (com tantes d’altres coses) i que has d’anar amotllant i revisant a mesura que et vas trobant amb una nova realitat. D’entrada us he de dir que m’he passat l’estiu morint-me d’enveja amb les fotos de #asiapara3, els fantàstics @unmundopara3. I admiració per una filosofia de vida clara i unes vivències que “el jove viatger” no oblidarà mai. Arran dels comentaris que van sorgir en una de les seves fotos a Instagram, on precisament va sortir un “mini” debat sobre el fet de viatjar en nens, i si érem una cultura que ens costava més que d’altres això de llençar-nos a l’aventura, vaig estar analitzant i pensant com ho estàvem vivint nosaltres.

Crec que és un d’aquells temes en que tenir una criatura o tenir bessons sí que marca la diferència. Tampoc sabré mai si hagués estat diferent amb una criatura. La logística quan viatges amb múltiples és espectacular. Quan són bebès hi ha moltes necessitats que sincerament, jo no em veia en cor de fer compaginar amb un viatge. Jo sempre havia viatjat molt, m’encanta, i quan vaig conèixer el meu home, vaig descobrir el cotxe-carretera-i manta. Però amb les dues nenes no em creia capaç. Em costa confessar-ho, però vaig entendre allò que mai havia entès de jove, de perquè la gent s’estava unes setmanes de tranquil·litat a la muntanya o a la platja (bé, això de la tranquil·litat ho podríem discutir). També és veritat és han passat 4 anys d’aquell primer estiu, i cada vegada les petites es cansen menys i es poden fer més coses. Aquest estiu he pogut tornar a fer “petites escapades”. I què voleu que us digui... per a mi ha estat un gran pas. També penso que a mesura que es van fent més grans, ja es poden plantejar viatges més llargs i destins més llunyans. No es pot oblidar que un gran viatge implica una inversió econòmica molt forta, i ja que hi som posats, m’agradaria que se’n recordessin una mica. (ja us dic ara que em copiaré, potser no tota la ruta, però una bona part del #asiapara3 per si mai ens decidim per aquesta zona). Però òbviament, és veritat que hi ha cultures que són molt més “decidides” que la “nostra” en això de llançar-se a l’aventura. Però a mi, hi ha vegades que veure bebès en determinats llocs em fa patir una mica, què voleu que us digui...

El que per a mi està clar, però, és que la nostra manera de viatjar ha de canviar mínimament. No podrem pretendre fer el mateix viatge quan el fèiem sols, que amb dues criatures de 5 anys. Hem après a combinar les passejades amb els parcs, buscar estàtues de princeses com excusa per patejar-nos una ciutat, i un bon gelat per cada un com a recompensa a un dia fantàstic d’haver descobert coses noves. Hem après que la imaginació és una arma poderosa i que és la nostra millor aliada a l’hora de viatjar amb nens. Hem d’aprendre a veure les coses amb els seus ulls i d’aquesta manera els enganxarem.

Què adjuntem a la nostra llista de “Coses a tenir en compte”:

Càmeres de fer fotos: una bona manera per implicar les petites en les visites a les ciutats o en les passejades. Fa dos anys que cadascuna té la seva càmera, i a l’Ona se li dóna especialment bé. Els hi agrada fotografiar les coses que els hi criden l’atenció. És un bon exercici per als pares també, per veure la seva perspectiva.

DVD al cotxe: Només en som partidaris per viatges llargs de cotxe, de manera que en algun moment determinat, saps de durant una horeta i mitja no s’avorriran. Sempre viatgem aprofitant els seus moments naturals de dormir (la migdiada o a la nit), però hi ha moments que és inevitable i veure una pel·lícula sempre hi ajuda.

Aparthotel: Imprescindible. Tenir una cuina, encara que sigui petita, és una bona eina per viatjar amb les bessones. Per a nosaltres és molt pràctic, perquè podem esmorzar i sopar tranquils i si és necessari preparar-nos alguna cosa per dinar. En una de les escapades de l’estiu, vam escollir un aparthotel que tenia piscina. Va ser un encert, perquè feia molta calor. Estava a mitja distància del centre, però tot i que la idea inicial era poder agafar autobús o metro per anar fins al centre, va resultar més pràctic (i al final econòmic), agafar el nostre cotxe i buscar aparcament al centre.

Recursos: visitàvem un jardí japonès al centre de la ciutat. Un oasi enmig d’un parc. No semblava que els hi interessés gens fins que no vam situar el Nobita i en Doraemon. “Ho veieu?. És com la casa d’en Nobita!”. I vet aquí que els hi va encantar la visita. I naturalment, ser conscients que hi ha moments que estar una estona en un part, és el moment per seure en un banc, que elles juguin i nosaltres comentem les impressions de la ciutat que visitem.

Passos endavant: Fa dos estius vaig escriure aquest article: Turismus interruptus. Explicava la frustració que vaig sentir perquè a l’hora de visitar una cova molt xula, les nenes es van espantar i em vaig quedar sense veure-la. I estava “enfadada” perquè tenia la necessitat de veure coses noves. Sapigueu que aquest estiu hem tornat a la cova, i les petites van “flipar” dels passadissos, de les baixades i totes les coses que van veure. Pas a pas. Dia a dia. Com us explicava aquesta mateixa setmana, ha estat un estiu especialment positiu.