Operació bolquer x 2

Hi havia una cosa que tenia claríssima. Les peques al seu ritme. "Que si amb un la cosa ja és complicat, amb dos ni t'ho explico", pensava. Les peques són de desembre, amb la qual cosa, això de l'operació bolquer es "retardava" una mica més, si ho comparem amb els nens nascuts al març. I recordo l'ensurt inicial, quan una amiga em va comentar el que li demanaven a la guarderia.

Ara no ho recordo exactament, però per a mi era com una bogeria. Era una cosa com 3 pantalons per a cada dia, calces / calçotets a dojo, mitjons ... tot ben posat en paquetets. Cada dia.

Els meus càlculs. 3 pantalons per dia. 5 dies a la setmana. 15. I li demanaven que el portés tot el dilluns. Això una nena. Per dues ... són 30 mudes! El primer que vaig pensar no era si les meves nenes estaven preparades per a l'operació bolquer, sinó que ¡¡¡¡NO TENIA 30 PANTALONS!! Així que preocupada perquè no anava a comprar una quantitat inversemblant de pantalons que no anava a necessitar, li vaig preguntar a la professora de la guarderia que com ho faríem. Només diré que després de parlar amb ella i que m'expliqués alguna cosa moooooolt més "normal" i "terrícola" pel que fa a xifra de pantalons i plantejament del que havia de portar a l'escola, em vaig començar a pensar seriosament com anava a fer-ho amb bessones .

Primera teoria: Jo sabia que l’Ona estava molt més preparada que la seva germana per començar l'operació. L’Estel no tenia tant interès i a més li costava molt més acostumar-se al orinal. A ñ’Ona li molestava el bolquer. A l’Estel no. La primera teoria promulgava que encara que tardéssim una mica més de temps, ho faríem d'una en una.

Ja teníem una cosa clara. Prova pilot amb l’Ona. Van ser dos dies horrorosos. Crec que mai havia rentat tants pantalons, calcetes, mitjons i sabates com aquells dos dies. (Bé sí, El cap de setmana de les set rentadores. Encara tremolo només de pensar-hi). Estava esgotada. Els recordo com dos dies pensant en tirar la tovallola, tot i sabent que tothom em deia que "és una setmana o deu dies durs, però després ja està". L’Estel, que fins aquell moment volia bolquer i no li interessava molt l'orinal, va descobrir que la seva germana estava fent una cosa molt "divertit", "de gran", "o el que sigui", i va començar a imitar-la.

Segona teoria: Jo no aguantava 15-20 dies a aquest ritme. Ja posats, i disposats a acabar esgotats, vam fer les bessones de cop (una teoria molt pensada i meditada, com podeu comprovar).

Resultat: Va ser una setmana dura per a nosaltres, esgotadora ... intentant animar les petites, celebrant els seus èxits i restant importància a les fuites ... o als accidents enormes. Cada dia vèiem progressos i per això vam continaur, però teníem clar que podíem fer marxa enrere en qualsevol moment.

Vam treure bolquer de dia. Al cap d'unes setmanes l’Ona, que s'aixecava amb el de nit totalment sec, va dir que ja no volia més bolquer. Des d'aleshores, fa pipí abans d'anar a dormir i no s'aixeca per res. L’Estel ha mullat el bolquer fins fa ben poc i entre elles no hi ha hagut cap tipus de competició sobre qui portava bolquer i qui no.

Avui he recordat l'operació bolquer arran de la proposta de Madresfera (com a tema de la setmana). I he recordat una anècdota que vaig explicar a @ Orquideadichosa. Les dues em van venir corrents que tenien pipí i cap de les dues podia aguantar-se. I ja em veieu baixant pantalons i amb una penjant de cada braç ... sort que ningú em va veure, perquè devia estar foto ... I sense que em mullessin!

Les peques ara ja tenen 4 anys i mig, i l'operació bolquer ja és com un record llunyà. Ànim a tots i totes els que hi esteu immersos o a punt d’engegar-la!