18 de febr. 2013

No les vesteixes igual?


Fa uns dies feia una col·laboració en què intentava reflexionar sobre el concepte "múltiples/germans" i "com vestir-los". Aquesta és una altra de les preguntes habituals (de la inacabable llista de preguntes habituals i de vegades impertinents i estúpides) que ha d'afrontar una mare múltiple. ¿No els poses el mateix vestit? Estarien més guapes. Quina gràcia farien! A veure, que m’encenc. Resposta així de cop: Senyora, no. No els poso el mateix vestit. Són precioses per si soles, és a dir que no poden estar més maques. Què **** vol dir que farien molta gràcia? Que les estic passejant, no donant un espectacle! Veieu, ja m'he encès (és que la situació va ser real, eren nadons, però ENCARA ME’N RECORDO!)

Al que anàvem. Com vestir-los? He dir-vos que no té una resposta fàcil. Per què dic això? Doncs perquè des del moment que vaig saber que esperava bessones, em vaig prometre que no les vestiria absolutament iguals. No eren dos clons. És, de fet, un dels temes sobre els quals més et preguntes i més investigues (el fet gemelar, què suposa i com afrontar-lo). En fi, totes aquestes coses que un cop tens a les dues nenes veus claríssim. Són bessones, sí. Però en realitat són dues germanes, que en lloc de portar-se 2,3 o 4 anys de diferència, es porten 3 minuts. És una cosa que tu tens claríssim i et preguntes perquè la gent insisteix a comentar-te que són "absolutament iguals" i que si actuen igual. Doncs no.

Tot això per explicar-vos que estant embarassada pensava que havia de potenciar el caràcter i els gustos de cadascuna, i vestir-les igual potser no em semblava una manera molt raonable de fer-ho. Però és clar, una cosa és la teoria, i l'altra la pràctica. Una cosa el que jo penso, i una altra, el que elles volen.

Què m'ha ensenyat la pràctica?

La logística amb bessones és vital. Amb la qual cosa, si trobo uns pantalons que crec que seran pràctics, estan bé de preu i que poden durar, els compro de 2 en 2. Si puc escollir colors, doncs colors diferents per a cadascuna. I si m'agraden molt, ja compro un altre parell de talles més grans per a la temporada següent. La veritat és que tenen molt poques peces "clonades".

Alguns centres comercials, marques o grans superfícies fan sovint packs i ofertes de (per exemple) 2 samarretes. Obvi que amb bessones són packs súper pràctics, amb la qual cosa, les samarretes són les mateixes, però amb dissenys diferents.

Per anar a l'escola vestim molt, molt pràctics. Però els caps de setmana, mirem de canviar de look. I aquí em trobo amb la realitat. Dues germanes bessones. Creieu que podré posar-li un vestit a una i uns pantalons a l'altra? NO. Si una porta faldilles, l'altra vol portar faldilles. Si una es posa botes, l'altra no voldrà posar-se sabates. Si poso leggings a una, l'altra vol els seus. Així que difícilment les veureu una amb pantalons i l'altra amb vestit.

Són bessones, però porten talles diferents. Això vol dir que quan la roba de la "gran" ja no li cap, la seva germana ho acaba aprofitant. Aquesta diferència es va donar ja de molt petites, de manera que, si bé al principi ho teníem unificat, ara cadascuna ha de tenir "la seva" roba. Això sí, calces i mitjons comunitaris (o sinó em torno boja!). Tinc pendent explicar "el seu" armari.

Ara tenen 4 anys, i imagino que amb el temps desenvoluparan els seus gustos, les seves batalles per "em deixes la teva samarreta" o "em posa la teva faldilla". Però de moment, així lliurem la batalla de la roba.

Amb això vull dir que de vegades van vestides "semblant" perquè elles ho volen així. Són d'aquestes petites realitats que et fan repassar totes les coses que pensaves que faries ... i al final, de vegades, acabes fent de la millor manera que pots i ja està. O no?

2 comentaris:

  1. Jo tambe opto per packs i si hi ha colors o estampats diferents doncs perfecte. Si no, intento q vagin almenys amb els pantalons o diferent model o be diferent color. pero per sobre de tot intento ser practica. si em regalen roba i es identica cap problema. ells son tan diferents...
    una anecdota: de bebes quan nomes tenien mesos ja es portaven un kilo de difetencia, tot i ser sempre igual d'alts. Vaig comencar a posar colors calids al mes prim i freds a l'altre. ara el color preferit de l'erik es el vermell i el del guillem es el verd... cada cop q escullen aquests colors em sento una mica culpable...
    tambe m'han influenciat el color dels ulls: l' erik te els ulls blavissims i li agafo peces blaves. el guillem te els ulls verd/marro i li agafo les peces verdes.
    una ultima cosa q te un gran pes: la roba de nens es molt mes aburrida q la de nenes i tambe hi ja mens varietat de colors o sigui q si vols q vagin diferents acabes posant un color a cadascun, tambe perque llavors es mes facil combinar-los les jaquetes, gorres, guants.
    ara tenen 3 anys quan vulguin decidir ja veurem com ens organitzem... un altre repte!

    ResponElimina
  2. Buff, aquest és un dels grans temes... Jo també em vaig prometre que mai les vestiria igual, com també em vaig prometre que mai anirien de rosa... Res, he pecat en tots dos casos. En el rosa perquè els queda molt bé i en lo de vestir-les igual perquè hi ha cops que els agrada la mateixa samarreta i no deixaré a una d'elles sense... De totes maneres, tot i tenir roba igual, se la posen en moments diferents, així que van pocs cops amb la mateixa samarreta. I dic samarreta perquè de pantalons no coincideixen gens: una no suporta la roba ajustada i a l'altra li encanta i a més li queda molt bé (quan dic ajustada vull dir pantalons texans que no siguin amples tipo pota d'elefant gairebé...)

    ResponElimina