Bessones mescla 100%

En el darrer article feia referència al vincle entre bessones. Parlava de com sovint no busquen la companyia de d’altres nens perquè en tenen prou amb la seva germana. Hi ha tantes coses a explicar que és difícil no deixar-se coses. Però un dels comentaris més recurrents amb pares de bessones és que són caràcters molt diferents, tot i aquest increïble vincle que les uneix. Arran dels comentaris i les reflexions, penso que també cal explicar que l’Ona i l’Estel són dos caràcters absolutament diferents. I que sí, els testos s’assemblen a les olles.

Us dic la veritat: tenim les bessones creuades. Només néixer va quedar clar que físicament una s’assemblava al pare i l’altre a la mare. De fet, vam agafar unes fotos nostres acabats de néixer i realment, les nenes eren clavades a l’un i a l’altre. Això ja va ser una gran sort, perquè les “apropiacions” quedaven repartides (sí, sí, d’aquelles coses que passen que tothom diu que un bebè acabat de néixer s’assembla només a una part de la família ;), oi?). De fet, quan van començar a dir alguna síl•laba, van ser les síl•labes més versàtils de la història, perquè hi havia qui interpretava que deien iaia, àvia, tieta o papa… quan era claríssim que deien mama, no cal que us ho digui :)

Bromes a part, és clar que les petites s’assemblen físicament a cada un de nosaltres. L’Estel s’assembla moltíssim a mi, i l’Ona al seu pare. Però el més curiós és que estan creuades. El físic no correspon al caràcter que li tocaria. És a dir: els caràcters estan absolutament canviats. Bona part de la manera d’actuar i de les coses que li agraden a l’Ona són meves i la manera de fer i comportar-se de l’Estel són del seu pare. Suposo que és una manera sàvia de la natura de repartir les virtuts, els tics, els defectes, els hobbies, les maneres de fer i actuar, els gustos, els sentiments... Coses de la genètica. Això sí, absolutament millorada amb la nova generació! :)