3 de gen. 2012

La muntanya russa



Com una muntanya russa. Pujades i baixades. A dalt... i a baix. Aquesta és la imatge que em ve al cap quan penso en aquest 2012 que acabem d’estrenar (i l'altre dia, Montserrat me la va regalar). La vida és així, hi compto i crec que ha de ser així...només que encetem un any que a nivell general arriba marcat d’incerteses, incongruències i irracionalitats. I que a nivell més proper, continuarà marcat -per sort - en el nostre dia a dia per aquesta sorprenent aventura de la maternitat.

Tan de bo el 2012 porti esperança, seny, llum, il•lusions i somnis. I sobretot, els somriures dels petits, que són els que fan que cada dia tingui sentit. Que tingueu molt bon any i serà un plaer continuar trobant-vos en aquest petit-gran espai de la blogosfera.

Núria




3 comentaris:

  1. Hi tant que és un any de canvis, incerteses, dubtes i pors, però segur que tirarem endavant i tot plegat acabarà amb pau, tranquilitat i calma!

    ResponElimina