Diumenge al migdia, a dos quarts de quatre, érem a la piscina. (Sí, és el que té tenir bessons i anar clavats com un rellotge. Els diumenges a les tres ja ho tens tot fet i tens tota una llarga tarda per endavant).
Diumenge al migdia, no hi havia ningú a la piscina. Estàvem sols. La piscina del club era per a nosaltres. Hi va haver un moment que em vaig posar a fer el mort. Ni tant sols sentia les rialles ni els crits de les nenes. Tampoc crec que “el moment” durés més de dos minuts. No sé si em creureu si us dic que van ser dos minuts únics, i sobretot, meus. Potser els dos millors minuts de la setmana. És la mateixa piscina on feia el gest idèntic quan estava embarassada de set mesos i només l’aigua era capaç d’alliberar-me del pes i de la sensació de volum que tenia.
Diumenge al migdia vaig recordar que a vegades, una cosa tant senzilla com flotar, pot ser un plaer indescriptible. #petitsplaers
Diumenge al migdia vaig recordar que a vegades, una cosa tant senzilla com flotar, pot ser un plaer indescriptible. #petitsplaers
Que fantàstic que és quan et "retrobes", a tu mateixa, al teu jo més profund, ja sigui flotant o recuperant aquell petit plaer, el que sigui, que et connecta a allò més íntim. Jo en recordo uns quants, però el primer que em ve a la memòria és la primera banyera que em vaig fer, temps després d'haver parit. Un petit plaer que em va acariciar l'ànima.Una abraçada.
ResponEliminaHello! I had trouble reading the English version of The Twin invasion but it may be my pc not sure? Thank you so much for joining in. I have a Wibiya bar at the botom of my blog which also translates the articel to the language of your choice, maybe you could try it and see if it's suitable for you? It's free to download and easy to install. speak via twitter.
ResponElimina