'Dibuixitis aguda', una estranya malaltia dels pares

Quan els fills ja tenen una determinada edat, he descobert que els pares desenvolupem una preocupant malaltia que ens afecta en múltiples aspectes. He comprovat les diferents fases de l’evolució de la malaltia. Si supereu el 50 per cent de símptomes... demaneu hora al metge de capçalera. De manera urgent.

Símptoma  1: Te n’adones quan els companys de feina estan parlant de música i mentre ells parlen de Scissor Sisters, Arctic Monkeys o Black Eyed Peas, tu estàs cantant Ya llega Noddy o En Timmy (per exemple...)

Símptoma 2: T’has preguntat mai com pot ser que a Catalunya hi hagi persones que no coneguin en Mic?! Increïble...

Símptoma 3: Tens algun problema i li demanes a la teva parella: “Ens en sortirem?”. I amb un somriure a la cara per animar-te et contesta: “Sí, i tant!”.

Símptoma 4: Un cop solucionat el problema, tens la sensació que et poses a cantar i crides al cel: “We did it!. Lo hicimos!”.

Símptoma 5: Surts de casa, agafes l’ascensor i quan et mires al mirall et preguntes a tu mateixa: “On em duran avui els peus?”.

Símptoma 6: Estàs fent el sopar i necessites un condiment. Tens el teu home al costat. Li engaltes: “Kowalski, passa’m la sal”.

Símptoma 7: Quan jugues al Trivial amb els cunyats i deixes anar: “Ah, ah, ah, tu sempre guanyes, Doraemon”

Símptoma 8: Truquen a casa per fer una consulta sobre programació televisiva. Et pregunten quin és el teu programa preferit. Sense dubtar, respons: “El xai Shaun”.

Símptoma  9: Obres una pinya i gairebé de manera immediata comproves que a dins no hi hagi en Bob Esponja amb en Gary.

Símptoma 10: Ara que ja has descobert uns canals de tele que fins ara no sabies ni que existien i menys que tenen programació a les set del matí.... ara, ets saps de memòria la programació del Super 3, de Clan i de totes les cadenes (que tens agrupades) que fan dibuixos animats.

I no és que us hagueu tornat bojos. Ohhhh, mireu! Un pajaroto!!