En no-res ja estaré de vacances. Des de fa uns dies la frase que més escolto és: “Apa, ja tindreu vacances, ara a descansar una mica”. La diu gent que no té fills. Perquè ara les vacances són moltes coses noves, divertides i apassionants... però de descans, poc. Amb dues criatures de dos anys i mig... menys.
El nostre primer estiu el vam passar a la Cerdanya. Entre que no hi havia manera que una de les petites mengés la papilla de verdures i que no teníem massa clar com organitzar-nos i no quadràvem massa bé els horaris... va ser un estiu que podríem qualificar de desastrós. Estàvem esgotats. El segon estiu va anar millor. Seguint els horaris de l’escola bressol tot va funcionar com un rellotge. Ja va ser una altre cosa. Ara n’arriba un de nou. Amb la perspectiva de fer moltes més activitats i de passar-nos-ho molt bé amb els nostres dos “bitxitos”, però sé, a priori, que no descansaré. Cada dia hauré de pensar en els menús, cada dia em farà enrabiar si no fan la migdiada i segur que els horaris es descontrolaran una mica. Ara no puc pensar en organitzar aquells viatges que feia abans de ser mare. Com els trobo a faltar! Els estius, abans, significaven viatges, idiomes, avions i conèixer moltíssima gent. Sé que tornaran.
Com el primer, el segon i el proper, serà un estiu diferent. Divendres serà el seu últim dia a l’escola bressol. Tancarem una etapa per obrir-ne una de nova i desconeguda. Estaré de vacances, però no oblidaré les actualitzacions de LA INVASIÓ TWIN.
Bones vacances, i sobretot... descanseu! ;)
