Avui ja no puc aguantar-me més. Prou. Si
no ho trec, rebento.
No m’agrada quan les nenes, alguna
vegada, han jugat a perseguir-se, i feien el gest amb la mà de portar una
pistola. “Pum, pum, t’has morit”. No m’agrada veure-ho. Els hi explico, els hi
dic que no m’agrada. Suposo que veuen alguns nens més grans que ho fan. O amb
una espasa. “T’he punxat a la panxa!”. No m’agraden aquests jocs. I això que només
són jocs, penso.
M’esgarrifa la notícia que m’ha tocat
explicar avui. Un nen de cinc anys (cinc!) que mata la seva germana, de dos
(dos!), a Kentucky, als Estats Units.
Tot el dia que penso en aquesta família destrossada per sempre, però quan saps
les circumstàncies, no puc fer res més que indignar-me. El nen l’ha matat amb
una arma de foc, que li havien regalat un any enrere. I un rifle que a més a
més, està pensat per a nens. Pensat per a nens? Me’n faig creus d’una indústria
tan perversa que prepara una arma de foc, pensada per a nens!. És demencial!. No és una
casualitat que aquest nen tingués una arma. Hi ha una companyia cínica que les
crea en diferents i atractius colors perquè els nens les vulguin. Hi ha una
família... ho sento, no sé com definir-la, no em surten les paraules, però el
mínim que se m’acut és ‘insensata’ que regala al seu fill de 4 anys una arma. I
hi ha un país que és incapaç d’enfrontar una realitat que cada ‘x’ temps ens
deixa notícies de matances i desgràcies i que no hi fa res perquè és una
indústria massa poderosa. I és clar, encara intenta fer-nos creure que és una
qüestió de seguretat personal. Es veu que la pàgina web de l’empresa (no penso
ni dir-ne el nom perquè no vull ni regalar-los una visita de curiositat),
promociona la venda d’armes de foc a menors amb l’slogan “El meu primer rifle”
i assegura que són armes de qualitat per als joves nord-americans. Armes de
qualitat per als joves americans... per a què? Com?? Però és clar, no és només que aquests
desgraciats les venguin. Fa uns anys en van produir 60.000 entre rifles i
pistoles. I és clar, algú les devia comprar.
I després s’estranyaran de la
matança escolar de Newton i tantes altres. És lamentable que siguin ells, precisament
ells, qui després se n’estranyin. I a mi no se me'n va del cap la imatge dels dos germans.
