En renovació, en procés de replantejament ... ja us ho podeu imaginar. No hem tingut un any fàcil. No, no ha passat res excepcional, però les necessitats de la vida real no ens deixen més temps per a altres coses. O potser he preferit dedicar el temps a altres projectes, i pot ser que per aquest motiu el blog ha saltat números a la llista de prioritats. Així que, així estem ... mirant al cel i replantejant-me com i quan m'hi torno a posar.
7 de des. 2016
8 de març 2016
El mar en un edifici (Pas a pas – Setmana 20-21 a l’escola)
L’Estel està emocionada. En el
marc del treball que estan fent sobre el Modernisme, fa uns dies van anar a La
Pedrera (Fundació Catalunya - La Pedrera) Li feia molta il·lusió pujar al terrat, perquè jo li havia explicat
que fa molts anys va ser un dels espais que més em va enamorar. Va tornar de l’excursió
amb ganes d’explicar mil coses, de com Gaudí havia dissenyat la casa, amb una
foto antiga de la Pedrera, explicant-me que les diferències només eren els
cotxes (antics) i com anaven vestits la gent que hi passejava. I sobretot,
sobretot, el que més la va emocionar de tot. El taller que van fer. Feia
setmanes que em deia que farien un taller de forjar ferro (filferro, deia
sempre en veu baixeta la seva tutora). I va tornar amb una peça meravellosa. M’encanta,
i ara presideix la tauleta del menjador.
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de
primària)
La 12ª setmana a l’escola: Restes, vocabulari i aranyes
22 de febr. 2016
Qüestió de números (setmanes 18 i 19 a l'escola)
Sumar, restar, multiplicar, dividir. 4 conceptes.
Tan fàcils, tan complicats. Tan quotidians. Però... com aprenem a dominar-los? Recordeu quan i com els vau aprendre? 12 + 25. Ni hi pensem i podem tenir un resultat. Però el procés per aprendre aquest camí no és gens fàcil, i ara ho veig amb les petites.
Portem moltes setmanes fent jocs de números, i veure com les sumes i les restes van perdent el "misteri" és apassionant. Veure com sense voler, l'Ona (que són els cuiners i sempre estan repartint pastissos i menjars), fan porcions/divisions sense saber-ho. Ara estan començant a descobrir i investigar per a què els pot servir la multiplació. I a l'Estel (la classe del cinema), l'altre dia van descobrir una notícia sobre els premis Gaudí que deia que era la VIII edició. Què eren aquells números? Doncs vet aquí que ara, em trobo alguns missatges en números romans. I els hi encanta!
![]() |
| A la classe, l'Ona van fer un joc individual d'anar tirant un dau i anar sumant la quantitat que sortia. Així, d'una manera divertida van arribar a 100 com res! |
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
Bicicletes, Modernisme i Carnaval. Setmana 17 a l'escola
La celebració del Carnaval a l'escola és especial. A nivell intern, cada any trien una temàtica concreta. Aquest any ha estat el Modernisme i Ramon Casas. Així que tota l'escola va anar de visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya i van arribar impressionats amb aqueset quadre. El famós quadre emblemàtic del Modernisme català, amb Ramon Casas i el barman de la famosa Els Quatre Gats, en un tàndem, amb la silueta de Barcelona retallada al fons. Les bessones van tornar encantades de la visita. A l'escola van estar preparant-se uns barrets molt especials i es van disfressar de l'època.
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
26 de gen. 2016
Saber cuidar i deixar-se cuidar
Un dels exercicis que més m'agraden d'aquest curs per fomentar el respecte entre els nens i que les dinàmiques de la classe funcionin millor és que cada cert temps, els alumnes “cuiden” d'un altre alumne o són “cuidats” per un altre nen/a. Abans de començar, plantegen coses o accions que poden fer per “mimar” a la seva parella. Aquesta setmana, una de les bessones ha escrit: “Li faré un dibuix ben bonic i li guardaré al seu calaixet. Serà una sorpresa!”. Al final de la setmana, els mateixos nens valoren com s'han sentit ells i com creuen que s'ha sentit el seu company. Com bé sabeu, una de les petites té dificultats amb la gestió d'emocions, i per tant, és un dels “exercicis” que ens agrada comentar amb ella. Sembla senzill, oi? Però a vegades no és tan fàcil. Ni per als nens... ni per els adults.
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
13 de gen. 2016
Fins sempre, Leia!
S'ha acabat la voràgine, però vull començar l'any amb una cosa que m'ha preocupat una mica, bastant, dels Reis d'aquest any.
Recordeu a Arnold Schwarzenegger en Un padre en apuros? Sí, sí, aquella pel·lícula on es torna una mica boig buscant el regal que el seu fill ha demanat per Nadal i està esgotat a totes les botigues. Les bessones tenen set anys i fins aquest any mai m'havia preocupat si alguna cosa del que demanaven les petites els Reis no la trobaven. Doncs aquest any he estat pitjor que Arnie, ho reconec. Quin era el meu objecte del desig? La disfressa de Leia. El meu intent per passar la passió per Star Wars a la nova generació m'ha passat factura. Les petits ja havien vist la trilogia original però fa uns mesos vaig tornar a preparar-les per al capítol 7. Una de les peques tenia clar que anava a demanar als Reis la disfressa de Darth Vader. Però l'altra fins a uns dies abans de Nadal no va insistir que el que realment volia era la disfressa de Leia.
I van saltar totes les alarmes. No la trobava enlloc. Estava esgotada, sense existències. Així que després de buscar-la a Internet, en botigues físiques, sota les pedres i mirar mil formes de fer-ho pel meu compte ... vaig decidir que no seria possible. I que la petita entendria (o això volia creure), que molts nens havien demanat coses de Star Wars i no hi havia tants disfresses per a tants nens. Però una de les bessones la tindria i l'altra no. Aquest és un altre element diferenciador.
Però en el meu últim intent desesperat vaig jugar la carta Episodi 7. Els Reis van canviar la Leia per la Rey. I les peques van veure la pel·lícula. I els hi va encantar. I la Rey va triomfar. Això no és una crítica cinematogràfica, no entraré en les coses que em van agradar i no de la nova entrega. Però la nova generació ha entrat en l'univers, però mai oblidarem la princesa que es va enfrontar a Darth Vader. La Leia sempre serà la Leia.
Va sortir bé. Però a mi m'ha fet pensar molt. Ens tornem bojos? Em vaig tornar boja buscant desesperamente una disfressa? No era l'únic regal que tindria... ¿per què ho vaig buscar per tot arreu?
El dia de la Cavalcada vaig tenir la resposta. Estava treballant, fent la retransmissió de l'arribada dels Reis Mags. I em va encantar el seu discurs. El moment que van explicar als nens que en el seu viatge havien vist moltes guerres. Els demanaven que en fer-se grans, treballaran per un món més just i sense guerres. I li van insistir en els verbs més importants per al 2016: ESTIMAR, ABRAÇAR, SOMRIURE, APRENDRE COSES NOVES, SOMIAR, LLEGIR I DONAR MOLTS PETONS.
Que savis són els Reis!
18 de des. 2015
Quan les petites coses són el millor regal
Aquesta mateixa setmana parlàvem de la importància de passar temps en família, i de regalar-lo!. Perquè aquests moments seran únics i el nostre regal més preuat.
Perquè aquests moments són els més feliços, els que difícilment oblidarem. Avui vull explicar-vos el regal que més ha agradat a l'Ona i l'Estel pel seu aniversari. Aquell regal que les ha fet felices i que feia quatre anys que ens demanaven.
"El dia del nostre aniversari ens agradaria NO quedar-nos a dinar a l'escola i menjar amb vosaltres a casa".
Aquest era el seu desig. Era el regal que em demanaven cada any, i per múltiples raons era impossible de combinar-ho. Però aquest any estava decidida, i feia mesos que tenia el dia de festa "demanat". Tothom a l'escola sabia que dimarts les aniríem a buscar i menjaríem junts. La seva cara de felicitat quan ens van veure als dos (als dos!) a la porta de l'escola va ser increïble.
I durant el dinar vam viure un altre moment màgic. L'any passat vam posar en pràctica que cadascuna de les bessones li regalés alguna cosa sorpresa a la seva germana (havíem anat dissabte a comprar el regal). (podeu llegir la idea aquí i també el resultat, aquí). És un altre dels regals que més il·lusió els fa. Perquè saben que la seva germana l'ha comprat pensat especialment en els seus gustos o pensant què pot fer-li il·lusió.
I a la tarda, el tercer regal que més els agrada. El seu moment especial a la classe. Aquest moment en què els seus companys els dediquen una postal i tots la signen.
15 de des. 2015
Avui que feu set anys us vull dir...
Avui que feu 7 anys us vull dir que em costa
de creure com han passat. Perquè veig aquesta foto i la tinc tan present, tan
viva, que se’m fa impensable adonar-me’n que no va ser ahir.
Avui que feu 7 anys us vull dir que us estimo
tant, que heu canviat la meva manera d’estimar. Abans no sabia, no podia estimar
com us estimo a vosaltres dues. Amb aquelles abraçades que us dono a cada una,
i us dic a l’orella que sou les persones a qui més estimo d’aquest món. I
després, amb la veig mig trencada, us demano que us estimeu molt l’una a l’altra,
perquè vau venir plegades per donar-vos la mà i acompanyar-vos. Sempre. Sé que
ara no m’enteneu. Però a mi em fa feliç saber que fareu camí tenint-vos l’una a
l’altra.
Avui que feu 7 anys us vull dir que sóc
conscient com en sou de grans. I com en sou de petites. De les coses que hem
après, del camí que hem recorregut. I de les coses que ens queden per aprendre
i de les que haurem de recórrer. Vosaltres soles, plegats... però
acompanyant-vos sempre.
Avui que feu 7 anys me n’adono de la
importància de viure cada moment amb vosaltres. Cada plor, cada rebequeria,
cada somriure, cada conversa, cada gestió d’emoció ben treballada, cada gestió
que no hem sabut treballar. Cada llàgrima, cada son, cada experiència, cada
alegria, cada decepció, cada frustració, cada idea, cada excursió.
Avui que feu 7 anys us vull dir que no sé com
hauria estat la meva vida sense vosaltres. Hauria estat diferent. Només us vull
dir que sóc incapaç d’imaginar-me-la d’una altra manera.
13 de des. 2015
Esport i equip (Pas a pas - 13a setmana a l'escola)
Aquesta setmana no us parlaré
de l'escola directament, sinó de les primeres jornades poliesportives de l'Estel.
Aquest any ha començat l’extraescolar de bàsquet. Ho tenia claríssim i li fa
molta il·lusió, i pel que es veu, s’hi ha posat amb moltes ganes. Així que quan
ens van comentar que aquest dissabte passat tenien la primera de les jornades
poliesportives, estava fins i tot nerviosa de l'emoció.
Ens vam ajuntar diverses
escoles, i em va agradar veure-interactuant amb l'equip (cosa que els coooooooosssstttaaaaaaa
molt habitualment a les meves bessones). A més li va tocar formar equip, no amb
els de la seva classe, sinó amb els d'una altra escola que no coneixia de res.
Va estar atenta als seus monitors, s’ho va passar bé i estava molt contenta
quan ens va arribar la foto que es van fer tots els de Segon amb els seus
entrenadors. Està contenta, està a l'equip de bàsquet, i ja té el seu “peto”
groc amb el número 4. Esport i equip, bona combinació.
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada
setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten
veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure
també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per
ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de
primària)
8 de des. 2015
Restes, vocabulari i aranyes (Pas a pas - dotzena setmana a l’escola)
La setmana passada va ser de
treball intens a l’escola. Elles mateixes em deien que estaven acabant moltes
feines. I quan va arribar la carpeta viatjera, van estar molta estona
explicant-me les feines que havien fet. Algunes ja han anat sortint, de manera
que avui em concentraré en:
Vocabulari en castellà: L’Estel
m’explicava que tenien tota una fulla plena de dibuixos, i que només hi havia
hagut una paraula que li havia costat molt: CALABAZA. Dubto que mai l’hagués
fet servir en castellà fins ara. Les petites no parlen massa en castellà, tot i
que òbviament l’escolten i hi viuen a tocar, de manera que em va semblar molt
bé que conegués totes les paraules i les escrivís gairebé totes correctes. No
és fàcil per a elles!
Restes: Sumes i restes. Sumem i
restem en qualsevol moment del dia, aprofitant totes les oportunitats per tal
que les petites exercitin el càlcul. I només ara, acompanyant-les i ajudant-les
(i això és aplicable també a la lectura), te n’adones de com n’és de difícil d’explicar
certs conceptes. Em fascina veure com aprenen i com els grans, oblidem quan en
vam aprendre.
Aranyes: No sé pas com ha
sortit aquest dibuix de l’Ona, però m’encanta. I això que no suporto les
aranyes. Però la composició m’ha encantat i per això es mereix aparèixer en el
resum d’aquesta setmana.
Els propers dies es preveuen
intensos. Festes d’aniversari, l’aniversari de les bessones, actuacions de
teatre, cantades de Nadal... espero trobar el moment per resumir-ho tot plegat!
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos,
cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè
són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi
m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur
que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
2 de des. 2015
Un barquito de papel (Pas a pas, onzena setmana a l'escola)
BARQUITO DE PAPEL
Barquito de papel,
sin nombre, sin patrón
y sin bandera,
navegando sin timón
donde la corriente quiera.
Aventurero audaz,
jinete de papel
cuadriculado,
que en mi mano sin pasado
sentó a lomos de un canal.
Joan Manuel Serrat
Em va sorprendre l'interès que tenia aquesta setmana l'Estel per fer vaixells de paper. En té tota una flota. Quan va arribar amb la carpeta viatgera i totes les feines de la setmana ho vaig entendre. Vet aquí que havien treballat aquesta cançó (ella n'hi diu poema). I havia subratllat les paraules que no entenia. "Però ara ja sé què volen dir!", diu contenta.
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos, cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
27 de nov. 2015
Experimentar la maternitat en una botiga? Ho provem a Experiencia Bebé
Entrar en una tenda per bebès em fa una sensació estranya. Se'm posa la pell de gallina, em venen ganes de repetir, les ganes se me'n van de cop i al mateix temps em sembla taaaan lluny... i inevitablement faig un viatge al passat, a aquells màsters impressionants sobre cotxets, llitets, cadiretes... tot en diminutiu. Recordo que una de les coses que més vaig apreciar va ser trobar una venedora d'una botiga que va entendre la nostra necessitat de practicitat. Perquè no venia un bebè, en venien dos, i ja intuíem que la nostra preocupació principal seria una bona logística.
Sí que és veritat que ens van deixar moltes coses i per tant ni ens ho vam plantejar, però sí esteu esperant un fill o us ho esteu plantejant, només us puc donar aquest consell.
SIGUEU PRÀCTICS I PROVEU LES COSES.
SIGUEU PRÀCTICS I PROVEU LES COSES.
I en el cas de bessons, el consell també el poseu en majúscules, i en negreta. I amb lletra més gran. I en vermell!
SIGUEU PRÀCTICS I PROVEU LES COSES.
SIGUEU PRÀCTICS I PROVEU LES COSES.
Per què us dic tot això? Doncs perquè l'altre dia vam ser a la botiga Experiencia Bebé de Sabadell, a la Rambla Ibèria. Us heu plantejat com és "conduir" un cotxet doble de bessons pel carrer?. Però no pel terra de la botiga, no... pel carrer! Amb esglaons, terra irregular i sorra. Doncs a la botiga es pot provar. Ja veureu com la maniobrabilitat adquireix una altre dimensió. I el cotxet... el podreu entrar bé a l'ascensor de casa? I si el poseu al maleter del cotxe, us hi cabrà una maleta més? Doncs a la botiga també tenen per exemple, un simulador per prendre mides. No és cap tonteria no, un cotxet doble de bessons (en paral·lel, un al costat de l'altre o un sobre l'altre) no entra a tot arreu. I no és per res, però al final us obligarà a empènyer uns 40 quilos. Que també es diu aviat. I us heu parat a pensar mai com se senten els més petits quan van al cotxe? Doncs podeu experimentar com és la desacceleració quan van asseguts, en una cadireta XXL. I com es deu seure en una cadira Stokke? I dormint en una hamaca? Us ajudarà a decidir pel vostre fill si abans ho proveu vosaltres? Jo crec que sí!
Aquesta botiga de puericultura comença tot just ara, però la seva idea és que els futurs pares i mares puguin experimentar, preguntar i resoldre tots els dubtes. I parteixen de la base que la pràctica és el millor. El dia que hi vam anar, vam poder conèixer de primera mà la marca de cotxets Joolz i el seu concepte de positive design. Que en el fons és una cosa tan lògica i amb tan seny com pensar una mica les coses, consultar-les amb els pares, i aplicar-hi el millor disseny. Confesso que encara em miro els cotxets de bessons. Fa 8 anys, quan en miràvem, no hi havia tanta varietat com ara, però és que actualment les combinacions són fantàstiques. Joolz té la opció TWIN, amb les cadiretes situades a diferents alçades. Una molt bona combinació quan els bebès són petits. I realment, el més increïble, bona maniobrabilitat i opcions per fer-los servir amb una sola mà. Creiu-me, amb bessons, això és un valor afegit.
Per cert, que el dissabte, 19 de desembre, l'Alba Padró i la Maria Berruezo seran a la botiga per parlar de lactància. Segur que valdrà molt la pena!
Per cert, que el dissabte, 19 de desembre, l'Alba Padró i la Maria Berruezo seran a la botiga per parlar de lactància. Segur que valdrà molt la pena!
25 de nov. 2015
Coques i Charlots (Pas a pas - desena setmana a l’escola)
La setmana passada vam fer la reunió de curs. Un pèl tard, podeu pensar molts, però tenint en compte que han hagut d’engegar els projectes, i que tot just fa uns dies van començar a funcionar els espais a ple rendiment, doncs això de fer reunions d’inici de curs s’allarga una mica.
Una de
les coses que més m’agrada de les reunions és poder “espiar” el seu dia a dia.
Donar un cop d’ull a un espai seu, on passen moltes hores al dia i on aprenen
tantes coses. I per molt que t’expliquin, veure-les “en acció” t’ajuda a
calibrar certes coses. Un dels missatges que va quedar clar a la reunió és que
hi havia cinc àrees que eren de molta importància en aquest curs: lectura,
escriptura, matemàtiques, emocions i relacions. Com diuen les tutores, “ara
estem començant a conèixer bé els vostres fills”, de manera que ara, tots els
programes s’aniran adaptant a les seves necessitats. Hi ha objectius que cal
aconseguir. Al posar-los a la pissarra, vaig tenir una mica de sobresalt. Però
no vaig ser l’única. “Tranquils! Això són els reptes de cara a final de curs!”,
va riure la tutora. Sí, ens devia veure les cares. És evident que cada nen és
un món i cadascú segueix el seu ritme. Ho veig jo amb dues nenes bessones a
casa, imagineu 26 alumnes a l’aula.
Una de
les principals recomanacions va ser la importància de llegir cada dia amb ells.
Una miqueta. Un hàbit. Un plaer. I continuar buscant cada experiència de la
vida per aprendre coses. Anar al mercat pot ser un gran exercici de lectura i matemàtiques.
I com
és habitual d’aquestes reunions, no només les vivim els pares. Els nens de la
classe ens preparen sempre una sorpresa. Aquest any, la classe de l’Estel (projecte
cinema) van preparar-nos una stop motion amb les seves fotos disfressats de
Charlot. I sí sí, amb entrades i tot, numerades, per entrar a la classe i
trobar la nostra butaca. I la classe de
l’Ona (projecte cuiners), van preparar aquell mateix dia tres fantàstiques
coques perquè els pares poguessin sopar una miqueta. “I si en sobra algun
trosset ens els guardeu!”.
Però no
va ser l’única sorpresa. Van redactar un text, que sota el lema SAPS QUI SÓC?,
havíem de descobrir, en base a pistes que ens donaven, quin era el del nostre
fill/a. Primer es descrivien físicament, i després emocionalment (ja en parlaré
un altre dia amb detall, perquè dóna prou de sí).
Aquí ho
teniu, perquè algú em torni a dir que les meves filles bessones són “igualetes”.
Ara bé, coincideixen que els hi encanten els espaguetis però no els hi agraden
les bledes.
(sóc alegra, callada, tranquil·la i vergonyosa)
(sóc alegra, callada, tranquil·la i vergonyosa)
(sóc alegra, inquieta, xerraire, moguda i valenta)
Aquest curs he començat el projecte al bloc d’explicar-vos,
cada setmana, algunes de les feines que l’Ona i l’Estel fan a l’escola. Perquè
són petits treballs que ens permeten veure què i sobretot, com aprenen. A mi
m’agrada veure-ho, i sobretot, veure també què fan en d’altres escoles. Segur
que en podem treure bones eines per ajudar als més petits!
PAS A PAS (així és aquest curs: segons de primària)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



















