26 de gen. 2015

Un telescopi amb poders de la màquina del temps

Sabeu quan en una pel·lícula de cop algú toca alguna cosa o veu alguna cosa i té un flash? Aquelles escenes increïbles que penses que només passen al cinema ... doncs m'ha passat.

Primer he d’explicar-vos que Estel va demanar un telescopi als Reis. En va arribar un, que tot i que era de joguina, semblava que estava bastant bé. I ho estava, però la lent tenia pols a dins, així que vam anar a la botiga on els Reis ens havien dit que podíem anar si hi havia algun problema. No en tenien cap altre, així que amb l’Estel vam decidir que el tornaríem i en buscaríem algun de  veritat de segona mà. Té moltes ganes de mirar la lluna i les estrelles, perquè en una part del projecte d'aquest curs estudiaran els planetes. I la cosa va quedar aquí.

El cap de setmana passat teníem dinar familiar. Estàvem comentant els Reis i va sortir el tema. El meu germà ni tan sols sabia que l’Estel havia demanat un telescopi. Quan ho va sentir, em va proposar que m’emportés el que té a casa. Era del nostre pare, a qui li encantava mirar les estrelles. Ell el guardava, i el tenia al despatx perquè no volia deixar-lo en una caixa. Les nenes l'havien vist i sabien que era del "l’avi", a qui no han conegut. Aquell mateix dia vam anar a buscar-lo.

I aleshores va passar. El flaix. El meu germà el tenia allà muntat. I em va donar les òptiques perquè les guardés. I les vaig tocar. Eren a la meva mà. El telescopi del meu pare. Amb ell vaig passar hores i hores mirant la Lluna i Saturn. Nits en què em deia que havia d'estudiar molt si volia ser astronauta i treballar a la NASA. Jo era petita i agafava les lents (les que ara estaven a la mà) i ell em deia que anés amb compte, que era delicat.


El meu pare va morir fa gairebé 8 anys. Des d'aleshores només el podia recordar a l'hospital. Era com si tots els meus records d'ell estiguessin bloquejats. Però aquestes òptiques han fet que tornés a ser petita, amb el meu pare al costat, i al balcó que teníem a casa, em passés nits i nits somiant amb ser astronauta. Ara, les nenes, aquestes petitones que l'haurien tornat boig, seran les que aprendran a estimar les estrelles amb SEU telescopi. I jo he recuperat uns records que no tenen preu. 

2 comentaris:

  1. nena, quina historia tan maca m'ha emocionat molt.
    Espero que les teves petites gaudeixin del telescopi i puguin compartir l'aficio que tenia el seu avi.

    ResponElimina
  2. Gràcies bonica... va ser un flaix important... la veritat és que de moment estan molt emocionades :-D

    ResponElimina