Me'n sortiré?

Durant l’embaràs, una de les coses que més em preocupava era si “me’n sortiria, si en seria capaç”. Ja sabeu què vull dir, ser capaç de fer front a tot plegat. Segurament si hagués estat embarassada d’una sola criatura hagués tingut el mateix sentiment, però el fet que la cosa fos per partida doble... inevitablement em feia preocupar una mica més.

Només arribar a casa des de l’hospital vaig entendre que tota l’ajuda era ben rebuda. El cansament, la novetat, les emocions, les pors... tot plegat em donava la sensació que necessitava aquesta ajuda. Per molt que pensis que podràs fer front a totes les noves situacions, a vegades no es pot. Ho vaig aprendre fa quatre anys i mig i des d’aleshores, ho he anat corroborant.

Vaig donar de mamar en tàndem (poc temps, però era tot un repte), vaig aconseguir donar biberons alhora i simultanis, sortia a passejar sola amb les dues petites amb tot organitzat i sense agobiar-me... vaig aconseguir moltes coses que d’altres mares i amigues em preguntaven com era capaç d’organitzar-me i com podia fer-ho amb dos bebès. Conduïa a la perfecció dos tipus de cotxets de bessons (enormes i pesants), però anava per tot arreu i era especialista en les rampes de l'autobús. I al principi, sortir de casa em semblavà una "missió impossible", però cada vegada ho feia més ràpid i sense deixar-me res de res. I podia anar al parc, i controlar-les a les dues. Sí, eren petits reptes i petites fites que em feien sentir que “me’n sortia”.

Però també hi havia moltes coses que no podia fer sola. No podia anar sola amb les nenes al metge. Necessitava que m’acompanyés algú (a mi o al seu pare, depenent de qui hi pogués anar), perquè mentre jo estava amb una nena dins la consulta, algú havia d’estar pendent de l’altra. Banyar dos bebès a casa tampoc és fàcil. Quan eren ben petites havíem de ser dos (com a mínim!). Fins fa ben poc no he pogut anar sola a la piscina amb les nenes. Perquè si ja era complicat dutxar-se, canviar-se i tenir controlat un bebè... amb dos hagués estat senzillament impossible.

El que vull dir és que, si estàs embarassada o acabes de tenir bessons i llegeixes aquest article, no t’entestis en arribar a tot tu sola. Hi ha coses que a vegades, senzillament necessitaràs fer amb algú, perquè sola no podràs. No passa res. N’hi haurà moltes d’altres que sí. I totes elles passen a formar part d’un aprenentatge increïble, que ningú et podrà ensenyar. És una aventura diària.  

Me’n sortiré? Te’n sortiràs? I tant que sí!