“Ja pot seure”. “No, gràcies, ja veig bé la pantalla”.

Un dels moments més xocants en tot el procés twin és just el moment en què et diuen que “en portes dos”. I t’ho diuen amb aquella naturalitat mentre tu no saps si t’agafarà un col·lapse o què dimonis t’agafarà. De fet, jo ja estava prou espantada només de pensar que estava embarassada (em feia pànic l’embaràs). I per postres sempre tens una amiga mig “bruixa” que en broma et diu “t’imagines que fossin bessons?”. “No, i ara! Què dius!”.

Tornant enrera en el temps, em recordo clarament estirada a la consulta de la ginecòloga. Que va fer entrar al meu home...

-Ja pot seure.

- No, gràcies, ja veig bé la pantalla des d’aquí –li respon ell-

-Millor que segui

-Dona... que hi hem d’estar molta estona? –pregunta una mica flipat-

- Segui, que la seva dona ja està estirada – ella mig mosca-

Pobre – la ginecòloga-. Se’l devia imaginar desmaiat a terra tot just acabar de pronunciar la paraula bessons. “Sí, estàs embarassada, confirmadíssim... i veieu això?”. (Pregunta que en tot el procés i després de nou mesos d’embaràs encara considero absurda, perquè mai he vist ni he entès gairebé res a les ecografies). “Això són dues bosses... són bessons. Vaja espera, deixa’m comprovar-ho...”. He de reconèixer que en aquest moment sí que vaig deixar de respirar. “Sí, només són dos”. Si me’n surten tres potser sí que m’hagués desmaiat.

“Tot està bé, de moment”. I ja està. Un quart d’hora després d’arribar a la consulta, en sortim amb unes ecografies i fets un sac de nervis. Em reuneixo amb l’amiga “bruixa” i li deixo anar la notícia. I sí, encara recordo el fart de riure que es va fer. Torno a la feina... m’és difícil concentrar-me. Jo, la que no tenia gens clar això de tenir fills... bessons!. A mitja tarda rebo un SMS del meu home. Que estrany, penso. “Com estàs? Jo estic dels nervis”. Jo més, penso.

Sóc d’aquelles persones que no havia cregut mai en aquelles frases lapidàries tipus “la meva vida va canviar del tot el dia que vaig anar a la universitat... o que em vaig casar... o divorciar”. Fins el 16 de maig del 2008. El dia que vaig saber que esperava bessons.