tag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post5823819707708382160..comments2023-06-17T12:03:23.957+02:00Comments on la invasió twin: #equilibrant el desequilibriAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/03093465116675260578noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-44079331452252130672012-05-26T08:48:52.841+02:002012-05-26T08:48:52.841+02:00No podria estar més d'acord amb tu.
Jo era una...No podria estar més d'acord amb tu.<br />Jo era una apassionada de la feina fins a la meva primera maternitat. Després vaig començar a voler arribar a tot i vaig descobrir a base de disgustos i decepcions personals que la conciliació no existia.<br />Pel meu segon fill vaig renunciar al meu món laboral i em vaig centrar en ells dos. No me n'arrepenteixo. Ells han guanyat en qualitat de vida. El gran no s'ha hagut de tornar a quedar a menjador (llevat d'ocasions especials) i el petit no sap el que és que una mare tingui una jornada laboral fora de casa amb totes les avantatges que això li supossa. <br />Però jo em sentia buida, portava els 3 darrers mesos d'embaràs a casa disfrutant de la panxona i del meu fill gran en exclusiva i era molt feliç però pensar que els propers dos anys estaria a casa sense més era una abisme que m'atemoria.<br />Als 15 dies de néixer el petit ja estava estudiant anglès a distància i aleshores tenia 3 blogs. Més endavant vaig posar-me a estudiar més en serio, vaig crear amb alguns veÏns una cooperativa de menjar ecològic, va sorgir Mamás 2.0... i ara, sense horari laboral real, torno a lluitar per la conciliació. <br />I és cert que no em puc queixar perquè vaig poder optar per reduir ingressos i dependre una temporada dels del meu home, però això s'acabarà i sé que serà difícil trobar l'equilibri.<br />No hem d'oblidar que per educar els nostres fills i que el país tingui un futur millor gràcies a ells, ens caldria temps i implicació, coses que sovint ens neguen imposant-nos horaris i sous que no ens donen per més.<br />Si tot plegat estigués més ben muntat i desde dalt s'apostés per el que realment importa, podríem intentar trobar l'equilibri enmig del caos.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-61554134694223304262012-05-18T21:06:56.881+02:002012-05-18T21:06:56.881+02:00A Anglaterra les coses tampoc estan millor. Hi ha ...A Anglaterra les coses tampoc estan millor. Hi ha coses bones, com que pots agafar-te un any de baix maternal, però no paguen gairebé res del teu sou, així que al final moltes dones tornen abans a la feina per motius econòmics. <br />La trampa bé quan has de buscar ALGÚ que cuidi al teu fill, perquè la guarderia pública no existeix i el cole comença als 5 anys. Els preus de les guardes per son de 1000 a 1700 euros al mes!!! Moltes dones deixen les seves feines perquè el cost no compensa.<br />I també vull comentar que a Anglaterra no hi ha cultura de família, així que això de que els avis vagin de cangurs no existeix, ningú t'ajuda, estàs SOL ( en el nostre cas, estem sols per la distància es clar).<br />Anglaterra també és xunga de collons!MamaModernahttps://www.blogger.com/profile/14337610631248482154noreply@blogger.com