tag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post3494711070981196423..comments2023-06-17T12:03:23.957+02:00Comments on la invasió twin: A quina de les dues estimes més?Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/03093465116675260578noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-81057121870929691542012-01-18T23:32:48.805+01:002012-01-18T23:32:48.805+01:00A mi també m'ha agradat molt el teu post i sob...A mi també m'ha agradat molt el teu post i sobretot m'apunto això d'estimar "absolutament" (potser t'has inspirat amb el "absolutely" anglès?) perquè a mi també em representa. Jo de vegades em pregunto si sempre sentiré el mateix tipus d'amor pel meu fill. Crec que amb els anys el sentiment deu anar variant. Continues estimant "absolutament" a un home de 50 anys amb barba? O potser una mare sempre veu el nen que aquell home era abans? <br />Petonets!conxihttp://oposicionsapares.blogspot.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-12949932046579724492012-01-17T22:29:02.464+01:002012-01-17T22:29:02.464+01:00Núria has tret un tema molt interessant. Una amiga...Núria has tret un tema molt interessant. Una amiga meva que acaba de tenir el segon nen, em va com mig confessar tota trista que l'amor cap al petit no era tan com amb la gran. Em va dir que aquestes coses les mares no les comenten però que és així, que el primer sempre te l'estimes una mica més perquè t'ha mogut més sensacions internes, tot és nou amb el primer, etc.MamaModernahttps://www.blogger.com/profile/14337610631248482154noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-61375061726474530242012-01-17T22:06:54.170+01:002012-01-17T22:06:54.170+01:00Gràcies Mirashka!
a mi fins i tot se'm fa dur ...Gràcies Mirashka!<br />a mi fins i tot se'm fa dur pensar-hi... ;)Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/03093465116675260578noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-38779428261233887102012-01-17T22:05:34.431+01:002012-01-17T22:05:34.431+01:00Gràcies Anna!
me n'alegro que t'hagis deci...Gràcies Anna!<br />me n'alegro que t'hagis decidit a comentar, i sobretot per aportar coses!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/03093465116675260578noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-63291316824382072012012-01-17T22:04:41.870+01:002012-01-17T22:04:41.870+01:00Hola Esther!
sí que és complexe sí... però curiosa...Hola Esther!<br />sí que és complexe sí... però curiosament, pels comentaris que vaig llegint, tothom tenim teories al voltant i moltes 'confessions'...<br /><br />És interessant anar veient tots els posicionaments, experiències i vivències sobre el tema.<br /><br />Una abraçada!<br />NúriaAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/03093465116675260578noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-27855800471072688782012-01-17T21:53:55.543+01:002012-01-17T21:53:55.543+01:00Ufff, m'ha semblat una mica fort aquest articl...Ufff, m'ha semblat una mica fort aquest article. <br /><br />Jo reconec que l'Andreu és el meu ullet dret però en cap moment he pensat que deixo de banda en Biel o que no me l'estimo tant. Això de pensar en quin dels dos salvaria ni m'ho plantejo perquè no sóc capaç de pensar en un moment així ja que per a mi els dos són la meva vida. <br /><br />No sé, crec que com a mare ha de ser molt dolorós sentir que estimes més un fill que un altre però som éssers humans i hi ha coses inevitables, no? Els sentiments són els sentiments clar...<br /><br />També trobo una mica lleuger escriure això en internet. Si aquella nena de gran llegeix això com es sentirà? No sé, complexe el tema, eh?Estherhttps://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-85970929710316136262012-01-17T11:55:04.669+01:002012-01-17T11:55:04.669+01:00Hola Núria! No és la primera vegada que vinc per a...Hola Núria! No és la primera vegada que vinc per aquí, però si la primera que comento...Molt interessant el debat. De fet, jo només tinc una nena i no m'ho havia plantejat, però fa temps vaig començar a pensar-hi arrel d'un altre article en el blog de maternitat del País. Crec que pot completar una mica el tema! Us deixo aquí la entrada per què hi feu una ullada si us interessa! <br /><br />http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2011/04/es-normal-preferir-a-uno-de-tus-hijos.htmlcirahttps://www.blogger.com/profile/06499395742111914236noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-50374101170460385002012-01-17T00:44:52.146+01:002012-01-17T00:44:52.146+01:00Bo el post. I m'ha agradat molt això d'est...Bo el post. I m'ha agradat molt això d'estimar-les totalment, és cert, tens la sensació que no hi ha amor més gran. Jo també ho he pensat de vegades i la veritat és que me les estimo a les dues igual, però de manera diferent. L'Erinn és allò que es diu miojito derecho, potser perque és molt carinyosa i "tocona" com jo, tenim una certa complicitat perque en el fons ens assemblem força i perque sempre m'ha reclamat més. Amb la Maria hi tinc un amor més "construit", no tan visceral com amb sa germana, una relació i una complicitat que ens hem anat modelant i que ha arribat a ser tan forta com amb l'Erinn o de vegades més perque ella és molt independent i per això un gest d'ella per mi té molt valor. Ai noia, m'has fet pensar molt!!!!Mirashkahttps://www.blogger.com/profile/07800562522434916618noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4080341325320939736.post-86553808069751003872012-01-16T21:35:53.035+01:002012-01-16T21:35:53.035+01:00A mi aquest tema també m'ha arribat a amoïnar....A mi aquest tema també m'ha arribat a amoïnar. En el meu cas he de dir que, evidentment, me'ls estimo amb bogeria als dos. Els hi tinc adoració als dos però si sóc totalment sincera confesso que per l'Andreu sento una mica més de debilitat.<br /><br />No sé si és perquè és el primer, perquè cada vegada el trobo més semblant a mi... No sé, podria ser per mil coses però la qüestió és que ell és el meu ullet dret (allò que diuen les iaies).<br /><br />Fa un temps em sentia culpable però el meu marit un dia em va confessar que a ell li passava amb el petit. N'està molt del grandot però el petit li té la mida ben pressa. <br /><br />No sé, jo penso que mai es pot dir a qui s'estima més perquè estimar-los els estimes a tots i cadascun d'ells però sí que crec que pot passar que per algun perdis una miqueta més el nord.Estherhttps://www.blogger.com/profile/12610275529487507855noreply@blogger.com